*oficis bonics. voldria una paisatgista que dissenyés boniques porcions de quotidianitat.http://www.fotolog.com/poesiavisual/
matins de dimarts. d'octubre estrany farcit de vivències molt estomacals. son a cullerades, d'aquella que sembla abraçar-te des del front fins la nuca. tornar a sentir l'amable tacte de l'edredó. anades i vingudes dins la ciutat. cafè de mati amb accent argentí. cafè de mitja tarda amb accent pakistanès. parar de còrrer durant deu minuts per trucar. degustar converses que duren més que el cigarret que es consumeix entre els dits. i algú sosté entre les mans l'últim llibre de murakami, tot fent-me llevar un somriure dels que fan descobrir part de la dentadura. ganes de veure't. d'escapar. trobar algun banc a alguna banda on poder seure. i saber que allà res dolent pot passar-me. pensar no més del necessari. i tornar a escriure. orgnatizar la petita col·lecció de discos i els llibres i dvd's que s'apilen de forma desendreçada entre estanteries. els ingredients quotidians semblen predispositats a cuinar un gustós plat per algún demà. no serà alta cuina, però tindrà bon gust. mediterrani. sincer. aquí, vespres rememorant bonics temps en terrasses universitàries. sent els últims en marxar, com feiem abans. i rebre alguna abraçada que recomforta. després, a casa, només sonant the shangri-las i algunes pàgines noves. serenor crec que és la paraula que buscava...
àudio: minnie riperton: lovin' you
Discover Minnie Riperton!
1 comment:
Yo también me fui a casa con buen sabor de boca por volver a ser los últimos en irnos del bar, cortando trajes y emociones. Aiiiiis muy bonito nos quedó!
Muuuuuuak*
Post a Comment