*alex trochut. icona tipogràfica actual.plasticitat que captiva a primer cop d'ull...
canvio l'electrònica cel·lular per el so abrupte d'un aspirador per despertar-me. en divendres de festa, per fi. amb certes dosis de temps per administrar lliurement. per passejos en bicicleta, comprar algun jersei de temporada, prendre cafè mentre tinto els dits amb el diari. dies sense escriure. a causa de la jungla d'horaris i tasques. algun amic diu, però, ho atribueix a un correcte estat d'ànim. bé, sempre he pensat que les coses acostumen a tenir més d'un motor causal. ara michael stipe canta cançons dels r.e.m de principis dels 90's. cert aire d'innocència impregna la seva veu i crec que m'agrada. i això s'agraeix quan últimament els dies passen amb hores, llocs i entregues permanentment a l'imaginari immediat. sobrevivint a base de futrs pròxims en forma de vacances. a porcions de cert somriure i cert moviment harmoniós de pestanyes. desfilant amb bonics vestits de manufactura amiga i estilística. discos de soul i de pop per amanir l'ànima i intentar fixar la pròpia existència, momentaniament, a un parell de dits del terra.
àudio: r.e.m.: nightswimming
No comments:
Post a Comment