un altre dilluns. de sumes i restes amb un calendari entre les mans. les butxaques amb alguna moneda i plenes de coses intangibles. coses amb substantius de difícil elecció, però sempre acabats amb diftong, de vocal feble més vocal forta. el matí em porta emocions sobtades al llegir la crònica del concert de tracy chapman, pel qual no vaig aconseguir entrades. recordo com un dos em forma de regal em corria pel cap, quan les vaig voler comprar. comprimits de desencís transformats amb agres bons dies per regalar. entristir-se per la marxa de la teva companya de feina. tararejar alguna cançó tornant a casa per dinar mentre sents massa fort, sobre el coll, el nus de la bufanda. pensar en el futur i recaure constanment en un passat recent. migdiada anestèsica i poc més. petits viatjes en cotxe perseguint als reis mags. de nou tornar a casa, sense ganes de conversa. com sovint últimament. vetusta morla canten cançons amb títols de ciutats europees. parlen d'anades i vingudes, de llocs on arribar. i sents que no et costaria gaire plorar. sovint com les poques ganes de parlar.
"El corría, nunca le enseñaron a andar,
se fue tras luces pálidas.
Ella huía de espejismos y horas de más.
Aeropuertos. Unos vienen, otros se van,
igual que Alicia sin ciudad.
El valor para marcharse,
el miedo a llegar.
Llueve en el canal, la corriente enseña
el camino hacia el mar.
Todos duermen ya.
Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar,
nunca saber dónde puedes terminar...
o empezar."
àudio: vetusta morla: copenaghe
1 comment:
Vestusta és gran :)
El dia 10 toca a Hospitalet amb Sweater!
Alé, ja no tens excusa :P
Post a Comment