el catàleg popular de frases fetes per dir sense pensar diu que tot passa. els dies, els que juguen a pòquer, els diumenges. les malalties també. algunes (les d'estar per casa). agradable sensació de sentir que el cos tornar a respondre com el 98% dels dies ho fa. en divendres de compra cultural. una edició especil amb tres cintes de kim ki-duk, l'edició especial amb llibret del recopilatori de saint etienne i l'últim cd de love of lesbian. 1999. quatre xifres que arrepleguen a la seva falda una oda monumental al pop. seure al cotxe, descansar amplament l'esquena al seient i posar a sonar la primera pista. al nivell setze de volum. llavors donar les gràcies perquè algú sigui capaç de fer coses com aquestes. que algú tingui aquesta estranya habilitat de crear himnes del pop per cantar (malament) sometent a tortura les teves pròpies cordes vocals. 1999 és un disc que explica una història de (des)amor de forma cronòlogica. una petita o majúscula venjança escrita deu anys després per explicar la relació entre un jove i una jove. un missatge en forma de catorze pistes per recordar-li la seva història. per dir que el temps passa i que és capaç d'enriure-se'n i que les cicatrius són només això, marques. crear una obra com aquesta deu ser el somni de tota persona que ha estat deixada alguna vegada. sí, ho deu ser.
àudio: love of lesbian: allí donde solíamos gritar
7 comments:
Fa uns mesos, quan encara treballava a telehospi, vam entrevistar el cantant i em va encantar. Té molta xispa...!!! Per cert, he vist que has fet neteja dels links als blocs i el meu l'has fulminat...
ha desaparegut perquè fa molt temps que no actualitzes, no? pensava que el tenies en desús. no és així?
i el santi balmes no sé com deu ser en persona, deu estar de mala llet quan es lleva, com la resta de mortals, però escriu i composa que dóna gust...
En Santi Balmes és amor!, jo prefereixo no pensar que feia sentimentalment fa 10 anys una servidora, jus jus. Pq el disc em ve al ditet!
aish quin disc! :')
i en Joanmi tmb ha tret disc, en honor al disc, tot un BOMBONET que no et pots deixar perdre!
Bon dilluns i setmana!
Amaranta Buendia, al llibre de cien años de soledad diu q...'puso su mano en la estufa para no olvidar q alguien habia qemado para siempre su alma'....
pero tens raó q al cap i la fí potser sí, q les cicatrius són nomès això, marques...
****
doncs hauria de fer jo un cafè amb l'amaranta...
per conèixens i tal, dic...
potser sí...pero mentres et penses si quedes amb la senyoreta Buendia deixa'm q 't'envii' una cançó, ignorant si és aqest el moment idoni per a q l'escoltis, doncs no et conec, i sense saber si serà del teu agrat...encara q probablement la coneguis...
DEUS.- nothing really ends...
doncs no coneixia la cançó, que m'ha semblat escaient...
moltes gràcies pel regal i per seguir passant!
Post a Comment