abril que s'escriu sense 'h' però halitosi decideix portar-ne. dimecres de dir res o dir poques coses. encetar de nou rutines i les notícies de la ràdio sonant vora les sis del matí. el meu cap em diu que ara ja puc apuntar-me a l'exèrcit, concretament als paracaigudistes. la meva veïna de vuitanta-i-pico d'anys, que de petit em feia de dida, diu que ara ja sí que puc trobar nòvia. agraeixo conèixer aquesta informació (certament ho desconeixia). la cambrera diu que estic guapo. de fet diu 'molt guapo'. no cal economitzar quan de flors es tracta, sempre ho he pensat. la closca ha tancat el cercle de canvis que vaig dissenyar alguns mesos enrere. i ara què? segur que alguna cosa se m'ocorrerà. de moment no és dilluns però els wilco segueixen sonant fotudament bé. les entrevistes com a càmera segueixen sent tedioses. alguns personatges (que no persones) també. i pot ser bon dia per estrenar un pijama de color albergínia. si gaudeixo mirant-me al mirall per l'estètic del meu nou pijama de marca anglosaxona, realment estic preparat per trobar nòvia. o per anar a fer companyia a la meva veïna de vuitanta-i-pico d'anys, que de petit em feia de dida.
àudio: wilco: monday
2 comments:
Et feia de dida, en sèrio? Et va donar ella el pit? Pensava que això ja feia anys que no es feia!
molt bó, germà!
Post a Comment