*gerard ruz.explicar la bellesa d'aquesta nit serà fàcil. els sentiments creen col·lapses enormes als porus de la pell, clamant sortir. cap vergonya perquè le futbol provoqui alegries per aquesta. llegir el llibre de hornby 'fiebre en las gradas' no fa més que reafirmar-me, aquests dies. llosques xucades i ungles al zero i llavors passa. pam. un moment. si alguna mena d'existència de la justícia cap a la bellesa futbolística existeix, avui ha caigut del cel al minut 93. sense esperar-ho, el noi de la exquisitesa als peus deposita una pilota que perfora una porteria. la de la burgesia anglesa més malcarada i vestida de blau. i la bogeria s'ha presentat sense avisar. ha passat la porta i ha aixecat tot el que feia mig minut reposava el cap entre les mans. una taula caient. desenes de braços enlaire, aixecant-se a la mateixa velocitat que es trencaven una dotzena de copes i ampolles. algú m'aixeca i em sosté a l'aire mentre la gola lluita per escapar-se d'entre les dents. extàsi pur i no líquid. una puta 'rave' improvisada de irracionalitat hooliganista. vidres sota els peus. una ferida d'un pam a la panxa que no sé qui m'ha fet. com tampoc sé de qui era la boca on he introduit la meva mà mentre cridava totalment posseït. molts no ho entendran. segur. però avui no importa. grande andrés.
àudio: the smiths: sweet & tender hooligan
No comments:
Post a Comment