tancar la porta de casa sense conèixer quina hora és. posar el cap a un coixí que no es d'aparador, però agraeixes que així sigui per l'absència de llum. tornar a la realitat és un exercici que requereix d'uns dies d'adaptació. reviure males olors i reconfortar-se amb noves mirades. dissabtes d'anar a treballar. vestir camisa color cirera i prendre cafè en tasses de porcellana que simulen ser de 'take away'. somriure al redescobrir alguna frase en les cançons de manel. encara que això ho sap tothom. però no ho diu ningú. comprar bitllets per viatjar a new york i treure esquadra i cartabó per delinear un viatge que m'excita. anar al camp amb el meu amic economista per aplaudir els nois que enguany ens han regalat bones estones. donar sentit a les coses al veure el sentiment de pertinença a alguna cosa. visitar terrasses del born i locals de miscel·lànies nacionals darrera la barra. "avui no. estic cansada, ja t'he dit que només he dormit dos hores i n'he treballat dotze". però mai és tard per descobrir tatuatges a pells aliènes. llevar-se i trobar mònaco a la tv. apilar als coixins al sofà després de degustar parmesà rallat sobre pasta calenta. vestir pantalons de tall anglès i boniques quadrícules. prendre infusions i escoltar sufjan stevens. col·lecionar infinitius en un capdesetmana de finals de maig.
àudio: cristina rosenvinge & vetusta morla: chicago (sufjan stevens cover)
http://www.youtube.com/watch?v=Hj0GxqvDuqM
No comments:
Post a Comment