dos dies de calor i sol superlatiu. després tres de núvols, xafogor i alguna pluja inesperada. és el temps que es veu per la finestra. o una metàfora aplicable a estats d'ànim inestables. les fluctuacions no s'aturen, però. i la normalitat i certa estabilitat enyorada acaben tornant. a fora de casa i a dins d'un. enmig algun sopar de comiat. per cloure etapes universitàries. que acaben sense ganes de comprar marcs de fusta per emmarcar papers que semblen ser mullats. nits de sònar. envoltat de químics sense proveta i algunes actuacions decebedores. amb massa cansament per gaudir de forma apropiada i per escoltar arengues anti-establishment de taxistes de parla castellana. nits de festa a pobles de costa al sud, també. visitant cases amigues. bevent cervesa entre rialles casolanes, frases germàniques, somriures madrilenys i alguna mirada d'incredulitat canandenca. viatges en tren de bon matí per tornar a casa. acomodant entre les cames, de forma inevitable, el record d'aquest mateix viatge un temps enrera. abandonar el subsòl i tornar tranquil·lament cap a casa. per donar el bon dia, rentar-se les dents i els peus ennegrits. llegir tres pàgines i mitja i esperar un càlid despertar de migdia.
àudio: earl gaines: it's worth anything
2 comments:
sens dubte, jo em quedo amb els químics sense proveta.
sol i amistat.
Simplement que fa dies que passo per aquí...
i encara no havia dit mai res.
AIxi que encantada de poder llegir-te :P
Post a Comment