la calor prem, però no ofega (encara). com déu, segons la saviesa popular. apetitoses són les terrasses, les cames a l'aire, el fumar al balcó ben sopat i el soul de johnnie taylor que sona a casa. l'armari es mostra impassible davant la sortida de tres parells de sandàlies i l'entrada d'una funda nòrdica. gustosos passejos de vespre en aquest barri perifèric que sembla créixer. dones que et saluden però no coneixo. per assentir amb el cap i seguir guadint de l'eclecticisme provinent del meu i-pod. visites a senyors de bata blanca que em parlen de dosis, de passats, d'antigues nòvies i de millores. jo parlo de les èpoques de sobrepes i de anèmia del meu ego, de projectes. li parlo també de dones en passat mentre cito a welsh. sobre la mètafora de perseguir dones i autobusos. ell fa cara de no creure-hi i es despenja citant-me a kundera. torno a casa per sopar lluç i felicitar al pare per la seva jubilació. diu que encara se'n recorda de la primera classe que va donar. em poso a fer càlculs però desisteixo gairebé a l'instant. miro les dues entrades pel sònar a la butxaca. sessions d'hipnosi emocional amb electrònica i la companyia del meu amic amant del techno. veure ballar baldufes plastificades i tornar a casa ( o no ) amb la lleugeresa vital i despreocupada del qui es vesteix de mussol de tant en tant.
àudio: the staple singers: i'll take you there
2 comments:
Felicidades a Pedro de mi parte pues :) espero que este año en el sonar eches de menos a tu amiga de mirada clara y que des muchos bailoteos por ella.
Fins dema guapitu*
Muuuuak*
que bien cuando alguien nombra a los padres de otro por su nombre...buena señal!
los bailoteos estaran dados por supestísimo, aunque no haya miradas claras ni escotes de vértigo. bueno, al menos no me auyentarás a las mujeres...;-)
Post a Comment