""problemas de mujeres?", se reía mi padre. nunca vayas detrás de un autobús o una mujer, hijo. siempre vienen más."
'acid house'. irvine welsh
no he pogut reprimir un somriure (amb prim espasme corporal) al llegir aquest fragment, aquesta tarda. la noia que seia davant meu a la sala d'espera no ha semblat adonar-se'n. subratllava apunts amb un fluorescent. he estat a punt de dir-li que podia recomanar-li alguna novel·la. potser era luxemburguesa. jo seguiré pensant que el problema és d'elles. potser ella, jo i el meu ego no hi cabem. la autenticitat ben entesa va cara. diumenge veia ac/dc en directe i pensava en la bellesa de la simplicitat. porten fent el mateix més de trenta anys. i a ningú semblava importar-li. per què? perquè el que fan, ho fan bé. jo seguiré pensant que el problema és d'elles.
àudio: arab strap: rocket, take your turn
3 comments:
luxemburguesa!? ho dubto! pensa que són només 480.000 i dos estan a itàlia...
sabia que apreciaries la clucada d'ull al país més avorrit d'Europa...
però no menystinguem la capacitat de mobilitat territorial dels luxemburguesos, mai saps on te'ls pots trobar...
jejejee... ja tens raó, ja...
Post a Comment