el timbre desfà migdiades de divendres que havien de ser insolents. ara només es queden en malcarades. sensació de cartró al cap i bossetes de te sota els ulls. poques hores dormides gràcies a un alcoholitzat dijous vespre inesperat. cerveses d'un dit d'espuma i got de vidre a terrasses amb taules i cadires metàl·liques. saludant i prenent la mà als qui es sumen. dosis de colesterol en forma de tapes variades. amanides amb les ibèriques bromes de cambrers de camisa blanca i drap a quadres. arribar al llit amb el dolç del pacharan a la gola i una sensació de flotabilitat poc recomanable per a nits d'entresetmana. llevar-se i només necessitar una mà per comptar les hores dormides. rebre bones noves futbolístiques en forma de davanter classístic de genialitat sueca. plegar dora de la feina i demanar gel al cafè a terrasses cèntriques. faig tard a la trobada amb la meva amiga de mirada clara. i quan em truca no pregunta on sóc, sinó a quina botiga m'he ficat ja. és divertit que algú coneixi debilitats com aquesta. i que et despedixi amb savis consells sobre no regalar massa temps a pensar en retrobaments no planificats. com si portés escrits a la cara els pensaments d'un divendres tarda de migdiada interrompuda.
àudio: marvin gaye: i hope i don't get my heart broken
No comments:
Post a Comment