la nevera parla estiu. hi ha síndria, crema de carbassó, i préssecs (del groc i del de vinya). l'aigua freda fa repicar les dents. especialment quan es beguda sense pausa. al tornar, per exemple, del gimnàs. de veure la brillantor dels braços al suar i una insospitada llargada de la meva llengua. que no surt tant de la boca ni pels jocs sexuals més perversos. mentre procuro per no perdre el coneixement escolto converses d'homes amb braços de forma d'onada, que introdueixen algun sinònim testicular cada quatre o cinc paraules. penso en clau estival mentre llueixo les noves vialli's de marró estilístic. cames nues i ganes de. a la tv un espectacle de circ com a funeral de michael jackson. he lamentat la pèrdua. per l'inesperat del fet i per la genialitat del subjecte. al assabentar-me'n vaig recordar com billie jean sonava sempre a les nostres festes. aquella preciosa línia de baix i aquell ritme que no és blanc ni negre. que aconsegueix ser les dues coses. la calor alfuixa ja. però al carrer segueix coent l'asfalt. les amigues de les amigues segueixen sent sumament apetitoses. els autobusos segueixen portant l'aire acondicionat massa alt. i segueixen havent botigues amb revistes boniques que comprar.
àudio: death cab for cutie: your heart is an empty room
2 comments:
i segueixen havent escriptors amb lucidesa que ens regalen meravelles com el teu darrer post. sensacional.
per l'estiu, la llengua i les dones amb poca roba.
L'autoajuda ha fet molt mal a la societat, sempre ho he pensat. I a l'època de la immediatesa sembla que només hi pugui cabre el pseudomisticisme. La vida és així, suposo.
M'ha agradat la teva descripció d'estiu i derivats, així com l'àudio!
Post a Comment