temperatures superlatives abracen migdies, vespres i nits d'agost. enganxada a la pell la sensació d'ofec mentre algunes substàncies químiques es fonen al cervell. carrers amb poques cames autòctones trepitjant les llambordes. alguna dona gran passeja amb aquell celebrat "qui dia passa, any empeny" a la boca. comerciants xinesos segueixen mirant amb cara de no entendre. l'entretenimen del que camina pel carrer minva els dies d'agost. cal, doncs, perseverància en el fet d'observar i ganes de fer punta. explicar, si cal, per enèsima vegada el perquè de la llet freda al cafè. aparcar el cotxe és més fàcil aquests dies, però. acompassaments costumbristes cap a vespres de front enganxifosa. lliscant tinta en cal·ligrafia cursiva sobre moleskine color negre. anotant adreces i noms de botigues de moda iconoclasta. sobra la taula una pila de guies sobre NYC. les ganes ja no em caben a la maleta. al costat una pila de discos. joy division, flaming lips, happy mondays i the jayhawks. qui no compra discos és perquè no vol. el preu no és excusa. ho sento però no. centre comercial de quatre lletres amb tres consonants ofereix selecció de quatre compactes per 20 euros. no és excusa. john frusciante és molt serio.
àudio: john frusciante: dark/light
No comments:
Post a Comment