he tornat a arribar tard a descobrir coses que seran imprescindibles. la coneixença d'oïdes hi ha vegades, que de tant rondar, es dilueix i es converteix en ganes de conèixer i palpar. com redescobrir la figura d'artur estrada en un documental de l'heliogàbal, i entendre moltes coses. recuperar els primers discos de nueva vulcano. capbussar-se en aquest punk brut de lletres jeroglífiques i abraçar nous conceptes. cultura fornejada a barris propers, construïda amb materials sensibles coneguts i servida amb encert i contundència visceral. per celebrar les bandes que se'n poder dir. les que enceten himnes i la gent coreja des d'allà baix, confonent melodia i càntic. els que deixen un braç lliure, per aixecar-lo, mentre a l'altre sostenen estèticament una cervesa i una cigarreta. se apagan las luces...
la sagrada família
Se apagan las luces de la Sagrada Familia que formamos. Santísima Trinidad tu y yo y las dudas nunca a la altura. Bajo tierra cojo la línea azul que aún nos ata a un proyecto inacabado y mítico como tu necesidad de enfado. Tus palabras: ayer inadmisibles, hoy entrañables, mañana memorables. Tus uñas: clavadas en mi piel, pequeñas, mordidas tal como nuestra posibilidad de cambiar todas las cosas construidas sin pensar en su final.
àudio: nueva vulcano: sagrada família
No comments:
Post a Comment