rebuscar tonalitats sonores per evadir-se de la tradicionalitat emmarcada pels àpats. treure l'etiqueta de pendent a bandes de nom aparentment adient. yo la tengo eterns poc-coneguts-com-voldria. amb tot, enguany el nadal sembla que ha perdut pes com a tòtem del calendari. s'evapora en la seva mida justa, com unes vacances estivals ben aprofitades. fins i tot les digestions són més agraïdes. fruit d'excessos que ja no ho són tant. perduren, però, els temps assegut al voltant de la taula com els períodes d'un partit de futbol americà. el temps passa més ràpid esperant el torn per prendre al cervatell entre els braços. veure set adults contemplant com berena un iogurt sembla un exercici idoni per a la reflexió. però és real que el seu simple somriure de dues dents, o la seva cara de recent llevat després de la migdiada, fan apartar tot el que està de més. tan senzill i tòpic com això. tanmateix el calendari continua amb la seva implacable continuïtat. dilluns. cafè per endur. cigarreta al portal abans d'entrar. dígits electrònics en vermell. cares de son. rutina. yo la tengo.
àudio: yo la tengo: sugar cube
1 comment:
però el millor somriure del cervatell és aquell que fa just quan et veu i alça els braços perquè l'agafis...o no?
Post a Comment