l'abric fa nosa. a estones. nuar-se el mocador per sortir a prendre cafè. no vessar tot el sucre, escoltar converses alienes, enyorar el tabac com si d'algú es tractés. llegir articles i contraportades sobre gent que parla de coses que a priori no t'interessen. com les neurones i les seves connexions. sort de la cafeïna per no fer-se el son a sobre. resulta que el cervell fa com els píxels. agafa informació de dos punts separats per crear-ne de nova (similar) per crear un punt d'unió entre aquests dos. s'inventa coses per no desgastar recursos. llavors resulta, també, que has de vigilar amb el que somies i imagines, perquè estimules al teu cervell en la direcció del que estàs anhelant. compte. potser certes coses decideixen prendre sentit. aquelles estones abans de prendre analgèsics en forma de nòrdics i de repòs, exercint d'arquitecte de futurs imaginaris, poden adquirir sentit. resultat, àdhuc. amb tot, sempre has d'acabar pagant el cafè i tornant a la feina. endrapar informatius. esperar el vermell de dígits electrònics formant divuits. calçar-se l'i-pod. molt d'standstill. pensar en. escriure expressions que no recordaves quan i quant havies emprat. tenir por del cervell propi.
àudio: wild nothing: golden haze
No comments:
Post a Comment