sobre els seients vermell descolorit de l'estadi, el jove entusiasta s'aixeca de la cadira cada cop que el número onze trepitja l'àrea. quelcom semblant a la màniga curta a la primavera més primerenca. encara que l'ocasió no sigui clara, es lleva les mànigues. com els diumenges fa un bot quan els nois fabriquen una ocasió de gol. les temperatures l'inciten. i ell, envalentit de mena. recupera jaquetes de tall clàssic. camina per la vorera on el sol ha decidit estirar-se. pren cafè de bon matí a terrasses molt a prop del mar. mentre fulleja revistes i deixa el mòbil a la vista. la seva concretament. pensa tan poc en la feina com feia tant de temps que no ho aconseguia. s'escolta parlant de casa-el-pare. com si habitatge es nombrés en tercera persona del singular. obre bústies on hi posarà el seu nom i recull cd's que escoltarà de nit. apropant-se molt, l'escena, a coses imaginades moltes vegades. pren mides i es troba pensant en productes per fregar el parquet. en cafeteres clàssiques de sis tasses. la temperatura continua desvergonyida. es posa bé cercar terrasses on gaudir de vistes de pòmuls tan ben angulats i esculpits. de vans authentic encara llustrades. i no li cal mirar l'hora, sap que les agulles hauran lliscat ràpid.
àudio: la habitación roja: la evolución de las costumbres (la Mode cover)
No comments:
Post a Comment