diga'm lletraferit...

els agostos ja no són el que eren. ja no ets un outsider per treballar aquest mes, quan abans les oficines eren deserts on imaginar les vacances per venir, i el carrer una artèria de bondat circulatòria. per tant algunes coses continuaran sent millors en el passat en el nostre imaginari. seguirem maquillant records de borratxeres i de futbol amb ombra d'ulls farcida d'heroïcitat i estoïcisme. les tardes continuen sent lentes, però. passejar entre l'aire condicionat d'un centre comercial. comprar camises de llis classístic. preguntar per llibres i comprar cd's que penses haurien de ser a totes les expedit d'arreu. obrir llibres per la primera pàgina per tatuar-hi ratlles de tinta sentimentalista. llegat de bones maneres, millors intencions i memeorabilia futura. esmorzar fora per venerar el dissabte. recitar los planetas mentre llisquen les rodes de la 'honey bunch' sobre carreteres que conec tan bé. escoltar el cervatell anomenar-te per primera vegada. per fer-te el fort i intentar fer veure als del voltant que no està passant res d'especial. mentre qualsevol sensació de fortalesa interna veus que fa les maletes i no saps quan tornarà. sopars de màniga llarga, aperitius dominicals, llambregades de sol, pàgines de josep pla, sentir l'intèrfon i somriure. donar les benvingudes i patir els comiats. estiu, al cap i a la fi.

àudio: cloud nothings: should have