la veu aguda i el posat fràgil. els ulls del tamany d'un puny, com les veritats doloroses. allà restava, guspirejant a la pantalla de la tv. audrey hepburn a sabrina. amb shorts blancs i camisa a quadres. acotant el cos per ensabonar l'esponja a la palangana per, posteriorment, fregar la capota d'un cotxe d'aquells antics que deurien gastar quantitats ingents de benzina. escena en 16:9 esdrúixola, d'aquelles que es marquen a l'imaginari propi com si d'una peça de ferro roent es tractés. recordar l'audrey en vespres de dilluns. on el dia porta totes les impertinències i els malhumors que sempre se li pressuposen. on el dia és un banal intent de repetir el diumenge. on preparar una segona cafetera. poblar el cendrer rítmicament. il·lumanr-se la cara amb poc més que els llums catòdics. baixar a veure l'amic de l'oest asiàtic per aprovisionar-nos de queviures i dolços calòrics. compartir manta i conjugar perspectives. la vida passa, que deia aquell, però tot sovint no et venen ganes de posar un peu al carrer per veure-la, sinó que ja en tens prou amb intuir-la.
àudio: maronda: sin ministerio
3 comments:
chaval, me parece que te lo tienes demasiado creído esto de la literatura underground
ai, mira, anónimo, que cada uno escriba lo que quiera y como quiera...! No he acabat mai d'entendre els comentaris d'aquest tipus: sempre acabo pensant que vénen de l'enveja o de vés a saber què, perquè són totalment gratuïts...
Àngels
m'agrada tant el teu blog, no sempre tens temps per llegir aquell gran llibre que et van recomanar, no sempre estàs a la última de les novetats literàries. No sempre Murakami et ve de gust. Però sempre tens 5 minutets per fer-li un cop d'ull a aquest racó i sentir que la lectura del dia està feta, que per un dia qualsevol la meva passió literària està coberta. I sempre amb nota. Gràcies per enriquir les meves lectures! Ai, espera, signo l'entrada, que a mi el tema anonymous no em va
Post a Comment