sóc més de cuinar-te un bon arròs amb conill que de saber fer la declaració de la renda. també sabré millor quina peça de roba regalar-te que desembossar les canonades de sota la pica. però aquestes coses s'intueixen i qui les ha de patir les accepta de bon grat. les flors no només s'han de regalar per finals d'abril. pots conduir camí a sortides de la feina amb un ram de margarides, en tons líl·les i granes, fent de copilot. recollir belles formes i guardar un manyoc de sospirs eròtics a la guantera. insistir en la conducció per la dreta, com marquen els cànons. militar en el civisme. alguns insisteixen en el patetisme com a biga del ser. amb la inòpia pròpia que els fa inapreciable la exposició a l'exterior i la vergonya aliena. batallo per aigualir les superioritats morals en certs casos. però costa tant. l'adversitat porta a refugiar-se en el santuari propi de creences actitudinals. la veu ronca i la cervesa. la ampla enyorança d'uns temps passats, que concretament i delimitada en això, van ser millors. però els dies continuen amb la intenció de passar ràpids. correus, missatges, fils telefònics i llibres a la bústia. tan a prop d'aquells dies dissenyats amb el coixí com a suport de dibuix.
àudio: él mató a un policia motorizado: el dia de los muertos
No comments:
Post a Comment