diga'm lletraferit...

*via marindsgn

els mig excessos ja són ressaques senceres. l'allarga ombra de la trentena i els despertars traumàtics pel cos. de bon matí arriben bones notícies al telèfon. de caire laboral però de coses tan estimulants no se'n pot dir feina. el "a la vida tot et torna" que prediquem en aquesta casa des de fa tants anys pren un sentit tan literal que costa d'abraçar. setembre, que segurament portarà pluja, l'olor de renovació als carrers, i tantes bones estones per endavant. els matins al barri són xafogosos i lents. dos homes grans critiquen la reconquesta dels que abans, i ara també, vestien de blau. la castellanització dels topònims i els atropellaments lingüístics a ses illes. reneguen amb vehemència i insuflen esperit esquerrós a qui els escolti. al mercat les senyores grans monopolitzen les esperes a les parades. el peixater celebra que demani sorell. no entén perquè la gent no el compra més. "es queixen que té masses espines. però el peix s'ha de menjar sense pressa" em diu, en una mena d'arenga, amb un català treballat que no amaga la seva procedència de l'europa de l'est. treu les tripes a una orada i em desitja un bon dia mentre torna la volta en monedes. a casa el forn envia senyals aromàtics inequívocs. johnny cash gira al toca-discs mentres recorda l'alamo. la tarda espera. hi ha pel·lícules per veure, becaines que gaudir i trucades de dones boniques que prometen tornar aviat.

àudio: johnny cash: bonanza!