no ens enganyem, encara no és temps d'infusions. les bossetes per infusionar no s'han de comprar als supermecats. per això els urbanistes fan barris i botigues petites. on l'atenció és personalitzada i al entrar poden aixecar les celles treien-te el dubte sobre si et coneixen. enlloc de noies joves, immigrades i maleducades, amb camisa de color corporatiu i nom sobre una placa. a la televisió hi fan futbol. però avui no juguen els nostres. tornar a casa al vespre després de fer un vermut i abans de prendre un aigua amb gas. la temperatura tan exageradament agradable. caminar pel mig de la carretera per aquells carrers on saps no passen gaires coses. un intent d'abstracció per recordar els dies de poble. on les olors tenen nom i cognom. les espardenyes són uniforme oficial i les tardes solen ser lentes però rebedors de nits amables. a casa la ràdio està encesa. hi ha un parell de pel·lícules de hitchcock al moble de la televisió. pastilles i infusions. encara que no sigui el temps. però tot arriba.
àudio: prats: petita i blanca
2 comments:
una manera molt maca d'escriure...
http://casildacasi.blogspot.com.es/
moltes gràcies, Casilda.
Post a Comment