sempre he dit que m'agraden els dies de festa. petits regals que t'exporten fora de la rutina. demà torna a ser festa aquí. és la diada del meu país. jornada de certa reflexió i celebració per aquells que gaudim de certa consciència política. ja fa anys que no vaig a la manifestació de la tarda al centre de la ciutat o al Fossar de les Moreres, però segueixo treient l'esperit reivindicatiu. anit vaig gaudir del techno-pop de Fangoria en directe. n'Olvido és una autèntica diva, penso. em sobrà certa tendència gratuïta al 'petardisme', però em quedo amb l'electrònica salvatge de Nacho Canut i les lletres carregades de veritats com a punys. son reparadora fins al migdia. mirant programes de la tv de migdia, com quan eres petit i et quedaves malalt a casa. he fregat els plats amb St. Etienne. he fet el cafè en aquell bar de sota casa on fan els glaçons amb cafè. avui sí he deixat propina. he pensat en com m'agraden els gots de tallat a l'estil 'oldie'. rodonets i amb aquelles dues línies paral·leles a dalt. he repassat les llibretes que sempre carretejo mirant escrits antics. línies i línies de lletres blaves i negres, en rotulador o tinta creant una plasticitat que adoro. sempre m'ha embadalit veure pàgines senceres escrites a mà. he posat un recopilatori de CD86. '48 tracks from the birth of indie-pop'. una cançó dels The Loft m'ha fet pensar en escrits sobre el setembre i la pluja. com diu aquella bonica cançó dels Mishima, 'the first september rain...' coses que ronden al cap a un home melòman, mitòmen i tremendista en un dia de festa en un barri industrial qualsevol...

Àudio: Big Flame: Why popstars can't dance

*caricatura regalada per Pablo (Hamo design)
visitue-los http://www.hamosite.com
són molt grans...my favourite motion designers!!!

recopilar demana enginy, paciència i molt pragmatisme. segons el què sigui, que recopiles, pot esdevenir més o menys feixuc. per escriure sobre coses, dies o sensacions cal fer-ho. i no sempre és un bon moment o et creus capaç. en aquests últims dies d'aniversaris especials, com el meu, tenia la sensació de necessitar compilar algunes coses. sensacions. ho mig faig i escric. les noves tecnologies provoquen que les felicitacions t'arriben per canals diversos. crec que m'agrada. guardo alguns bonics sms.guardo algunes abraçades afables i petons tendres. guardo el video de Marylin cantant el 'happy birthday'. insisteixo en ser col·leccioniste de petits detalls, de memorabilia personal i altament sentimental. sona a l'àudio la sessió que Daft Punk va fer al summercase de l'any passat. és una petita joia regal del meu amic amant del techno. tenia ganes d'una festa molt meva per celebrar el meu aniversari, però les circumstàncies portaren cap a una nit molt bizarra. a les festes d'aquest barri industrial meu. entre crostes i gossos flautes, cambreres simpàtiques o no, i raves improvitzades en petit comité mentre l'albor del sol es presenta. poquet del que tenia pensat, però agraeixo que hi fossin els incondicionals. he complert un any més i segueixent apareixent coses que no aconsegueixo entendre. gràcies a tots els que heu procurat arrencar-me un somriure aquests dies. i a sobre ho heu aconseguit...

Àudio: Phoenix: Too young

*bonic cartell d'un concert dels magnífics wilco...
el dibuix i la poesia van molt en el sentit de la banda de chicago...
i think...

les hores de després de dinar sempre es fan llargues, a la feina. el meu rellotge era a punt de posar l'agulla petita sobre el número 4. I el digital del mòbil un 16. he sortit, sol, a fumar per guanyar una mica de temps a la jornada laboral. m'he mogut intentant cercar una mica de sol reparador. que banyés la meva calbície, que em preocupa més últimament, i que proporcionés calidesa. l'i-pod ha fet sonar 'la costa azul' de Sidonie. el nois psicodèlics d'aquest barri industrial meu parlaven de petons per sempre i de fusions de cossos siamesos. unes quantes calades rítmiques i accelerades. aquest cop no m'ha molestat cap vianant. normalment has de treure't de sobre pidolaires, indicar en anglès on es troba el MACBA o fer veure que no veus la rumana que t'insulta des de l'altre carrer. ahir em vaig sorprendre responent a un jove foraster en un anglès molt decent. demà em toca fer anys. companyes de feina que suspiren al sentir el número que responc, quan em pregunten quants anys faré. elles en diuen 'anyets'. algú m'explica comentaris que es fan sobre mi i m'encanta sentir que es diuen certes coses. com si caminés en la direcció encertada. corroboro el que sospito. rebel ho prenc com a qualificatiu positu. per aquesta tarda desitjo arribar a casa. posar algun LP de St. Etienne o La Buena Vida. Llums apagats i la cortina de l'habitació fent petits moviments sinuosos fruit de la brisa de setembre. m'estiraré el llit fent veure que no dormo. ja sé que apareixerà la teva cara en el primer o segon pensament. ja m'hi he acostumat. al tercer o quart 'track' ja no escoltaré la música. potser sento la melodia. després, prepararé els cd's i aniré a punxar una estona amb el meu amic amant del techno. penso en alguna peça d'Instant Funk o The Whispers per posar. he estat mirant preus d' equips. passa a ser un autèntic somni comprar-ne algun. també m'hi he acostumat. com lo de pensar en tu. doncs això...

Àudio: Casiotone for the Painfully Alone: I love creedence

*referències musicals anotades en un paper qualsevol.
sempre en trobo alguna perduda a la butxaca d'algun pantaló...
sempre pot sonar alguna bonica cançó de forma inesperada...

dilluns en màxima exponència. de son i poques ganes d'encarar algunes coses. de cert desànim i apatia com en dies passats. crec que no és res greu. com els matalassos inflables amb els que jugava de petit a la piscina, que perdien aire per algun foradet i sempre costava trobar-lo. doncs tinc la sensació de perdre una mica d'aire per alguna banda, però no acabo d'esbrinar quin és el forat. crec que no té noms i cognoms. potser estic mirant en direcció equivocada. el sol comença a lluir amb menys presència, tot i certa calor encara instal·lada. regals per aniversaris propers al cap. preciosos 'posts' deixats aquí que em fan somriure sincerament. cerco refugi per a les meves pèrdues d'aire inexactes a les cançons de Le Mans. descobrir, ahir, San Martín ho vaig prendre com un regal. veritats com a punys les que s'hi diuen. m'inspira per a una petita composició de la que quedo content. descobreixo encantat Smile. grup de 'soft pop' de Getxo que em recorden a The Byrds però en versió 'surf'. salutació a coneguts que retornen a la feina. dinar a un parc del Raval amb certa dissenyadora de formes suggerents. la recepcionista de l'editorial ja no pot amagar el seu embaràs després de tornar de vacances. he anat a felicitar-la i he pensat que aquesta mena de protocols de felicitacions/pesams marquen un punt de maduresa. recordo de petit, anar darrera la meva mare i veure-la donant el còndol, felicitant bodes i embarassos, etc. i arriba un moment que ets tu qui fa aquestes coses i utilitzes quatre frases fetes de manual i acabes amb un 'aquelles coses que es diuen sempre...'. estic cansat. calen algunes reformes...

Àudio: Smile: Summer of 92

* portada dels recopilatori japonès de 'Le Mans'...
'i love donosti sound for my deeper moments, always...'

la matinada porta brises d'antuvi. els braços nus ja demanen aixopluc tèxtil. les xancletesaviat canviaran els peus per les caixes. les mirades al rellotge s'incrementen. la gent camina amb un punt més de gas pels carrers. ja no trobes lloc sota de casa per aparcar l'auto. les cançons de Facto Delafe no són, ja , la millor banda sonora per aquests dies. aviat vindran les plujes de setembre i ja haurà acabat. quedaran postals i retines poblades. aqueel gust a sal del mar. últim capdesetmana d'agost. preparo el dinar per dos. arròs de verdures i carn amb roquefort. ara els plats m'esperen a la pica. i penso en que hi ha ganes de veure jugar als nois. tarda de diumenge amb el nostre mésqueunclub. vull i oloro estilisme sobre aquell perfecte rasurat de la gespa de casa. he despedit l'estiu amb una nit de divendres de techno i whisky. d'acord, potser era més aviat electro-house. mirades conegudes, química respirant l'ambient i poques noies de serrell recte i somriure còncau. dissabte amb un clàssic de Hitchcock de sobretaula. aquest cop vaig aconseguir descobrir el 'cameo' que el director amb sobrepes regala a cadascun dels seus films. tarda d'aigua amb gas i fred als peus. bones companyies i 'sushi' per sopar. a la sortida del restaurant poso 1 euro a la moto de joguina de la porta. una moneda, tres viatges. hores de conversa amb aquells que coneixes de fa anys. que no penses en ells com gent, sinó com persones. els estimo molt. ho dic en 2a i 3a del plural, d'acord? comença un mes bonic. que m'agrada- aviat vindran les plujes de setembre...

Àudio: Le Mans: San Martín
*és l'àudio d'avui per dos motius...pel títol i pel contingut. si teniu dos minuts escolteu-la...

Encontrar un gran amor tendrá que ver con la estación,
El verano puede ser, pero es mejor tumbarse al sol partir de San Martín
las cosas ya pueden cambiar,
El calor se empieza a ir, es menos fácil no acertar
En invierno es distinto, es más fácil conocerse,
Si eres chica o eres chico …
piénsalo bienPrimavera suena bien,
pero no hay que dejarse engañar
Si la luna ves brillar puedes pensar en el amor,
y si entonces crees estar enamorado,
piénsaloDíselo a plena luz, recién duchado y bajo el sol;
evitarás un gran error