els agostos ja no són el que eren. ja no ets un outsider per treballar aquest mes, quan abans les oficines eren deserts on imaginar les vacances per venir, i el carrer una artèria de bondat circulatòria. per tant algunes coses continuaran sent millors en el passat en el nostre imaginari. seguirem maquillant records de borratxeres i de futbol amb ombra d'ulls farcida d'heroïcitat i estoïcisme. les tardes continuen sent lentes, però. passejar entre l'aire condicionat d'un centre comercial. comprar camises de llis classístic. preguntar per llibres i comprar cd's que penses haurien de ser a totes les expedit d'arreu. obrir llibres per la primera pàgina per tatuar-hi ratlles de tinta sentimentalista. llegat de bones maneres, millors intencions i memeorabilia futura. esmorzar fora per venerar el dissabte. recitar los planetas mentre llisquen les rodes de la 'honey bunch' sobre carreteres que conec tan bé. escoltar el cervatell anomenar-te per primera vegada. per fer-te el fort i intentar fer veure als del voltant que no està passant res d'especial. mentre qualsevol sensació de fortalesa interna veus que fa les maletes i no saps quan tornarà. sopars de màniga llarga, aperitius dominicals, llambregades de sol, pàgines de josep pla, sentir l'intèrfon i somriure. donar les benvingudes i patir els comiats. estiu, al cap i a la fi.

àudio: cloud nothings: should have

estiu. celebració. diumenge. conceptes que lliguen de forma natural. com l'oli i els alls al morter groc amb motius verds pintats a pinzell. pilotar petites migdiades al balancí, com un funambulista casolà. de fons el so dels cotxes en analògic. preparar cafè. posar primer el sucre per adreçar l'enèsim pensament cap a direccions molt concretes. descalçar els peus, alçar-los a una cadira. agrair l'acomodament del sol als braços i deixar de sentir el pes del rellotge al canyell, entre pàgines que parlen de bellesa, de música pop i d'entusiasme. i trobar frases. sí, sentències. escrites per aquells que saben. descobrir certa vergonya per ser conscient de la distància que te'n dista. paraules punti-agudes, motllades amb la vista isomètrica de l'experiència. només queda evidenciar el respecte. proclamar la bona nova. pensar en llargues llistes de cançons que parlen d'ella. melodies fetes per a ella. costumisme melòdic. militància en la bellesa.

"...si uno tiene la oportunidad de escoger un héroe personal. Alguien que nos muestre el camino, cuyos pasos nos indiquen la dirección a seguir. ¿Vas a agarrar a Pete Doherty o Bill Withers? ¿Sid Vicious o Curtis Mayfield? ¿Madonna o Laura Nyro? Esto, esto, es ser un hombre. Ser un hombre es esto: coraje y lágrimas. Valor y pena. No falsa rebeldía ni autodestrucción inútil ni proclamas infantiles, no caprichos de pubescente consentido, no pataletas de niña mimada. Ser un hombre es esto, exactamente."

Kiko Amat. Mil Violnies. Reservoir Books.

àudio: the impressions: i'm the one who loves you

vista panoràmica d'aquest cubicle que et fa de llar. l'ordre dóna sensació d'equilibri mental. llàstima dels plats bruts i alguna caixa pendent de ser dispensada. endreçar encara alguns llibres i adonar-te quants manquen per llegir. apilar els compactes en estanteries amb un ordre poc clar, altament personal, que barreja estils, procedències i èpoques. descansar la vista de tant en tant en alguna caràtula que et porta a coordenades vitals concretes. sortosament, la majoria són reviscudes, de forma mentalment ràpida, amb un lleuger somriure als llavis. adonar-se de certa maduresa i del bagatge acumulat a través de la música, de les galetes i de la plasticitat dels discos. tancar capsdesetmana de forma exponencial. beneir tornades a la ciutat. viure el cerimonial costumista de triar flors, mirar el rellotge, veure el mosso de torn esmerçant-se amb el ram, pagar el degut i deixar propina. perquè et recordin quan tornis. sopars el més rurals possibles dins la pròpia ciutat. compartir taula amb incondicionals, beure tinto estival i mirar a la teva dreta per reafirmar moltes coses. sentir la voluptuositat de l'orgull al pit. per la bellesa torbadora, pel record d'uma thurman, per cuidar aquells mals de panxa, per tenir molta son però no importar-te el més mínim.

àudio: dominant legs: hoop of love

gust estival als dits al passar els fulls del calendari. dies d'entresetmana que voldries fer perdurables. jornades d'aperitiu del que voldries com a resta de la teva vida. contraplans de serrells rectes, aclarits pel sol d'estiu. cafès amb gel a terrasses del born. provar camises i preguntar per corbates. siluetes de perfecció geomètrica sortint dels provadors enfundades en vestits de quadres de tall anglès. aquella gràcia femenina passejant entre fileres de roba amb etiquetes penjades. migdies de cerveses de marca catalana mentre la sensació temporal es desdibuixa. preparar dinar per dos i brindar per les bondats estivals del cogombre. pilotar migdiades a quatre mans i sentir fondre's la tarda a la pell. tripitir dutxa i vestir elegàncies a barris que tenen carrers que fan pujada. per ells camises per reafirmar l'elegància de la màniga llarga. per elles vestits teixits en euskera que intueixen belleses d'alta volada. sopar a base de racions i complicitats. saludar bons amics i criticar la moda dels gintònics. conduir cap a casa i demanar jornades iguals per l'endemà. petons en singular mentre jota canta però no se l'entén. verbalitzar sensacions que pugen per l'estomac. rebre llibres gustosament dedicats que parlen sobre bellesa, pop i militància. assaborir la insistència del gust per les bones formes. sempre donar les gràcies. per venir, i per tota la resta.

àudio: los planetas: la copa de europa

vermellor tomatada a les espatlles. descoberta al sortir de la dutxa. aquella escalfor latent a la pell després de diumenges de brases, camaraderia, vermuts i begudes sud-americanes amb sucre morè que prenem aquí com si fossin de tota la vida. matins amb rutines represes de comprar el diari i fer el cafè amb converses de barra. caps de setmana amb la muntanya màgica d'escenari nocturn. on poder descalçar-se per moments i sentir de nou mishima. enviar onades d'energia via telefònica quan caraben posa aquella veu tan engolada i tan seva, i les melodies prenen formes esfèriques i perfeccions de caire pop. taxis per tornar a casa. sí, potser puc seguir-ho ja de meva. només mancaran algunes cortines, estovalles per diumenges de cassoles i piles de plats de fregar i fotografies que penjar sobre el blanc trencat de la paret. per allò de la petjada vivencial i de la fredor dels espais diàfans que no han estat pensats per ser tals. picor rere les ulleres, enyorances i diumenges de sensació vaporosa.

àudio: fonda: better days