uns homes vells asseguts al voltant d'una taula. parada amb estovalles de fil, amb franges vermelles i blanques. recolzen els colzes allà on s'acaba la fusta. reposant-los sobre petits monticles formats d'engrunes de pa. a la vista algun ganivet amb restes de menjar i els vasos mig plens. vi negre de la bota. parlen i divaguen sobre qüestions vitals, en pretèrit imperfet. porten les camises arremangades per sobre els colzes i un paquet tou de tabac a la butxaca. claven pipades profundes a les cigarretes. les realitzen amb una gran intensitat dramàtica, i les conjuguen amb mecànics glops de vi que finalitzen amb un gest de compunció facial per intensificar el gust de l'alcohol al seu pas per la gola. ja no parlen de collites ni de les pluges, aquest any tardanes. el canvi d'entrenador és el que més els preocupa. res no tornarà a ser igual. saben que el viscut no es repetirà. han tornat a acomodar-se al seu pessimisme genètic i col·lectiu.

àudio: the war on drugs: 674 talking the farm

sublimació de la música com a representació artística.
standstill. espectacle rooom.

bell exercici de l'observació. sal i pebre de cada dia. amanit dels nostres dies. potser sabràs que el pernil dolç és conductor de l'electricitat o veuràs ben brooks tatuant-se en directe per tres espontanis, amb una agulla i un raig de tinta. al més pur estil penitenciari. que els amics es relativitzen i el temps no passa en va. seure, callat, amb semblant seriós i deixant-se endur a la reconfortant pràctica de les cames creuades i el barrinar constant. deixant al teu pas les restes de fusta rivetejada. escoltar persones qui tenen coses a dir. els qui elaboren un discurs sense el matalàs flonjo del tòpic. que no menyspreen l'ètica i són capaços de colar-te paraules com axioma sense que la pedanteria els il·lumini tot el que descansa sota les parpelles. per la resta vital aprovisionar-nos de bons llibres, belles cançons i atrevir-nos amb pel·lícules que fa vertigen mencionar. vestir pijama per sopar entre setmana i estendre les cames sobre la taula. guarir-nos el que podem dels mals de panxa. ser educats. sentimentalistes sense recança. rebre les bones nits i donar els bons dies. donar les gràcies i deixar passar al obrir les portes. a partir d'aquí segur que ens equivocarem, però intentant fer el que ens agrada.

àudio: fred i son: plens de vida

sóc més de cuinar-te un bon arròs amb conill que de saber fer la declaració de la renda. també sabré millor quina peça de roba regalar-te que desembossar les canonades de sota la pica. però aquestes coses s'intueixen i qui les ha de patir les accepta de bon grat. les flors no només s'han de regalar per finals d'abril. pots conduir camí a sortides de la feina amb un ram de margarides, en tons líl·les i granes, fent de copilot. recollir belles formes i guardar un manyoc de sospirs eròtics a la guantera. insistir en la conducció per la dreta, com marquen els cànons. militar en el civisme. alguns insisteixen en el patetisme com a biga del ser. amb la inòpia pròpia que els fa inapreciable la exposició a l'exterior i la vergonya aliena. batallo per aigualir les superioritats morals en certs casos. però costa tant. l'adversitat porta a refugiar-se en el santuari propi de creences actitudinals. la veu ronca i la cervesa. la ampla enyorança d'uns temps passats, que concretament i delimitada en això, van ser millors. però els dies continuen amb la intenció de passar ràpids. correus, missatges, fils telefònics i llibres a la bústia. tan a prop d'aquells dies dissenyats amb el coixí com a suport de dibuix.

àudio: él mató a un policia motorizado: el dia de los muertos

l'estança domèstica com a plaer plusquamperfet. posar la cassola al foc amb pressentiments pituïtaris i poms d'olors per endavant. enfarinar i daurar la carn. sofregir les verdures, la tomata, regar amb el vi i el brou. disposar les carxofes. santa verdura hivernal. posar la tapa i pregar que el temps es faci curt. prepara el paladar amb sensacions acústiques agradables. fruir la ingesta. la bellesa rau en trigar quatre vegades més en preparar-ho que en degustar-ho. sentir el cafè brollar mentre la pantalla de l'ordinador disposa línies de text entusiastes. escoltar entrevistes fetes a al·lots mallorquins que amb prou feines han descobert el pèl a les galtes, però han escoltat més música que tu en els propers deu anys. beneït el desconeixement i el tant per aprendre. beneïdes les pàgines de costumisme exquisit i precís de 'el dependiente' de bernard malamud. beneït retorna de christina hendricks a la pantalla. beneït el pop simfònic i orquestral de other lives. beneïts i sants dies de festa per venir. tantes hores que dormir, tants films, tantes pàgines, tant de foc per a les cassoles...

àudio: other lives: tamer animals