Una dutxa tonificant, crema hidratant, un sopar lleuger i unes primerenques cançons de Wilco, més folk que no pas pop. Aquelles coses minces que agraeixes després de passar dos dies fora de casa. Després de les meves amenaces lúdiques, la nit de divendres tingué un contingut festiu i etíl·lic que anhelava. Sopar amb bones companyies a terrasses d'àtics coneguts. Degustant sessions dels 2 many dj's i exercint de 'supporters' de l'electrònica. El meu amic economista, el meu amic amant del techno i el meu amic dissenyador, companyies amb les que guardo un bagagte enorme de kilometratge nocturn. Un parell de copes en una d'aquelles mítiques discoteques del nostre barri industrial. Després de la tercera cançó de timbals i amb aroma de cançoner d'esplai marxem al temple del pop amb nom d'una cançó dels Pulp. Ingestes incontrolades d'alcohol, amigues dissenyadores lluint simpatia, passos de ball i molta calor. Temes de Bloc Party, Arcade Fire, Mendetz, Joy Division o Cycle provoquen complicitats i estats d'eufèria passatjera. Estats lamentables a l'arribada a casa. Quatre hores dormides i viatge cap a l'oest. Terra de canícula tremebunda i parlar d'accent tancat i abús de la e. Piscina, partides de ping-pong, àpats copiosos i timbes improvisades de pòker que em fan reviure temps passats. Gaudint de la fervent hospitalitat dels avis del meu amic periodista i del seu afable tracte. Segueixen sonant els Wilco aquí i dubto tenir ganes que demà sigui dilluns...

Àudio: Pulp: Razzmatazz

El termometre digital marca 29 graus. El rellotge d'agulles 3/4 de dotze. La calor m'abraça. Aquesta xafagor ofegant 'made in BCN' em deixa sense forces. Sense ganes de fer res. Volia un prèssec de postre però no en quedaven. Acabo de veure cert jugador francès estílistic debutant amb el nostre mésqueunclub. La nova samarra és terriblement estètica. Les fulles commemoratives que envolten l'escut, que alhora envolta el cor, donen un toc 'british' exageradament adeqüat. A les illes de l'oest del vell continent sempre n'han sapigut molt d'aquestes coses, de memorabilia. Vespre de canyes a la terrassa de sempre. Alguns m'expliquen la seva prolífica nit. Jo m'estic cansant molt de certes coses, per cert. Dic, fins i tot aviso, al meu amic economista i al meu amic amant del techno que tinc ganes de sortir de festa. No acostumo a dir aquestes coses en va. Saben que l'oncle MAI diu mentides. Amable posa'm algun 'temazo', sentencio. Anit vaig anar al teatre amb la meva germana. Una obra d'essència tarantiniana, d'aquelles de les que no acabes d'entendre. Just davant meu seia Lluís Pasqual i no semblava gaire entusiasmat. La meva germana em dona les invitacions per la seva boda. Em fa molta il·lusió obrir aquell sobre. Wedding presents in my head. Escolto cançons d'acid-house amb Farley jackmaster Funk i tinc ganes de ballar. Tinc ganes de. Crec que hauré de treure a passejar la meva cara seriosa. L'oncle MAI diu mentides.

Àudio: Los Planetas: Vas a verme por la tele

*lletra totalment adient per...

Una camisa de tall clàssic amb el moreno recentment adquirit feien una bona convinació, ahir. Era un bon dia per escoltar les trompetes i el 'northern soul' de Frank Wilson. La noia de mirada romboidal i somriure còncau em llença el cafè per sobre. La seva delicades rentant-me la camisa fa que no pugui enfadar-me. M'agrada com ella fa veure que no se'n adona. Dino amb el meu amic radiofònic i la noia d'ulls blaus i castellans a parts iguals. M'expliquen el seu viatge a Grècia i celebres, i relativament envejes, la seva sintonia. Penses que potser t'aniria bé alguna cosa semblant per a lo teu. Em regalin un LP de pop grec de George Diamantidis. Tarda amb migdiada furtiva i 'Unidad de desplazamiento' sonant a tot volum mentre estenc la roba. De nit, programa esperpèntic amb companyies esbojarrades que t'aparten del que tenies pensat. Tanmateix, segueixo fruint de. Masses poques hores de son em delaten al matí a l'editorial. Agafo un clàssic de Josep Pla que ja tinc preparat per llegir. Plans mentals i cançons de Phoenix i Staple Singers a l'àudio. Pasta amb gambes i curry per dinar. Descans agrait i partit amb els nois. Dolça sensació després de. Tinc la sensació, ja, que l'estiu s'acaba. I crec que no vull...

Àudio: Mother Freedom Band: Beautiful summer day

Tracy Chapman canta aquí. Orquestrant els intants previs al inici d'un son de diumenge que anhelo. Cansament després d'aquest cap de setmana de muntanya, pop, sol i bones companyies. El PopArb segueix sent un festival amb molt bones intencions però amb certes inèrcies que no el deixen créixer. Divendres, després d'acreditar-me, degusto les primeres gotes de whisky. El meu amic economista i el meu amic aprenent de 'bon vivant' fan el mateix. Passos de ball i certa elegància amb l'actuació de Mendetz. Salutacions a alguns coneguts i sms que agraeixes. Dorian desplega el seu techno-pop edulcorant i la ingesta d'alcohol segueix el seu procés habitual. Labradores a dojo envolten els petits escenaris. Mítics de festivals anteriors que em saluden i dones d'edats inicialment avançades em pregunten on aconseguir dosis sintètiques. La nit acaba massa aviat pel meu gust. Em desperto amb la despedida dels meus companys de nit i intento desfer les seqüel·les nocturnes que poblen el meu llit. Solitud i calma agraides. Gaudeixo de piscina per mi sol. 400 metres de nedar per sentir aquell benestar recomfortant. El meu estil papallona segueix deixant bastant que desitjar. Amb el vespre arriba el meu amic periodista, just mentre regava les plantes de l'entrada. Un molt bon concert de Love of Lesbian. Una divertida actuació del vell Portet i un tast dels maravellosos i sorprenents Standstill. Unes pastes a la terrasseta de les acreditacions i desfilem dora en busca de son reparadora. Diumenge de sol, pell envermellida i cançons de DJ Shadow a l'auto. Recollim la seva, meva (fins i tot nostra) amiga periodista i, avui sí, ambientòloga. Veiem 'septiembres' al meu cinema preferit i un altre cop no puc evitar emocionar-me. Crec que no se'n han donat compte...Un cop em van dir que una bona pel·lícula és aquella que a l'endemà encara et fa reflexionar. Demà, o ja avui, és dilluns...

Àudio: Standstill: ¿Por qué me llamas a estas horas?

La soletat de la casa m'agrada. L'estora de la dutxa no es mou del lavabo. El rellotge digital de la tauleta de nit marca les 7:35 del matí. Faig tard. Sona moderadament el pop afrancesat de Tahiti 80. Penso en platjes llunyanes i cossos propers. Estreno roba interior molt 'cool' i una samarreta blanca. Evidentment, amb ratlles. Quelcom menys de cinc hores dormides i un dia per encetar. Sóc 'supporta' de l'anarquia horaria estival i de la inexorable laxitut del temps en èpoques de canícula. 'I love this game'! Dimarts de partit amb els nois. Deixant un parell de detalls classístics i sopant a terrasses veïnes. Apuro el dia amb lectura d'Orwell i Smokey Robinson & The Miracles sonant. Tanmateix no dormo bé. Dimecres de cançons de Kaiser Chiefs i peces d'electrònica amable. Sessions imaginàries que em transporten a temps futurs. Tarda de roba i de comprar trajos per bodes de germanes. Per fi el tinc. Crec que servirà. Falta la resta. Compro enciam, canònges, tomàquets cherry, mozzarella di buffala, pa torrat i pastanagues. He de fer l'amanida de primer plat. Sopant a casa del meu amic amant del techno. Amb el meu amic economista i el meu amic dissenyador. Aquest últim apareix amb un 'look' molt de barri, molt de diumengematíressaca. Vi raïmat afruitat, cendrers que es poblen i somriures. En definitiva, tres elements que desemboquen en la bonica i saludable pràctica del cultiu de l'amistat. Parlem de dones, de disseny, de jugadors estilístics i de cinema. Acaba el dia. A casa em torno a provar els nous pantalons curts de color torrat. 'Santos que yo te pinté' es descobreix com una cançó molt idònea per a. El rellotge de la tauleta de nit marca les 2:17 de la matinada. La soledat de casa m'agrada. Potser no per aquestes hores...

Àudio: Clap Your Hands Say Yeah!: In this home on ice