Un diumenge qualsevol representa una mena de bassa d'oli governada pel tedi més farregós que es pugui conèixer. Existeix alguna raó científica que pugui explicar perquè aquest dia de la setmana, que els anglosaxons coneixen com el dia del sol, faci entrar a tothom en un estat d'ampatia i de lleugeresa vital tan accentuat?
Els diumenges, especialment a partir de l'hora de dinar, representen el fi de la setmana. Pels cristians és el dia del senyor. Pels jueus és el primer dia de la setmana. Per mi és un dia que podriem borrar dels calendaris.
El diumenge suposa acabar una setmana per encetar-ne una altre. Representa el fi d'un somni que s'anomena cap de setmana. Un somni d'un dia i mig que escenifica l'evasió mental de la cotidianitat. I és el diumenge, que a l'estil d'un mestagot terapèutic, et posa de nou els peus a ras de terra, per dir-te que quan ell marxi vindrà el dilluns...i ell t'ensenyarà el que és bo i el que és la rutina...
Maleïts diumenges!
Àudio: "Mellow doubt"- Teenage Fan Club
1 comment:
Els diumenges van néixer amb una missió concret; donar-te hores:
Perquè se’t passi la taja del dissabte nit,
Perquè endrecis l’habitació,
Per llegir la premsa (fins i tot la secció d’economia!)
i per anar al cinema.
Odio les tardes dels diumenges. Jo estic més enamorat dels divendres (The Cure).
Troba una xicota que t’ajudi a passar les hores d’apatia dominicals amb jocs eroticofestius. Funciona.
Post a Comment