Soroll ambiental...

Avui diumenge, en el Magazine de La Vanguardia, Ángeles Caso escriu un article que parla sobre el soroll que pateix aquests dies a casa seva, fruit de les celebracions veïnals que es produeixen aquests dies en el seu barri. Així, en l'escrit ens explica com el soroll de les músiques de berbena s'instal·la, sense haver demanat permís, dins de casa seva, com si d'una "conculina" (amb L) es tractés.
Doncs bé, en la reflexió que l'autora ens regala sobre la nostra convivència amb el soroll, he recordat la meva mortificació sonora particular. Com alguns ja sabreu, tot just sota meva, hi ha l'escola (d'èlit) Brasil. En aquest centre, motles tardes, les nenes petites fan patinatje després de les classes. Enmig d'aquesta activitat, la seva monitora posa a tota castanya, pels altaveus del recinte, infinitat de cançons (per anomenar-les d'alguna manera), per tal que les aspirants de rodadores practiquin les corresponents coreografies. No cal deixar anar gaire la imaginació, per encertar que aquestes músiques són eternes i insofribles peces enmarcades en la basta col·lecció de peces sonores casposes que formen la cultura autòctona.
Per tant, moltes tardes i migdies, he de compaginar les meves activitats doméstiques amb la tortura sonora que m'envien des de l'esbarjo les generacions venideres. I com tanta altra gent, i com tantes altres coses, sovint ens veiem abocats a conviure amb el soroll. Ens agradi o no, en numeroses ocasions hem de sofrir atacs impunes a les nostres oïdes. Diuen que vivim en el país més sorollós del món.
Tanmateix, espero que algun dia poguem començar a apreciar la sonoritat del silenci. Que poguem seure a estones en bombolles amb un rètol on aparegui l'expressió "Ssssshhhhttt", per tal de gaudir una miqueta més del viure que ens ha tocat viure.
Però de moment, aquest dia encara no ha arribat. I hem de seguir convivint amb el soroll. Perquè com ja ens diu l'Ángeles Caso, potser no ens volem quedar en silenci, per no escoltar els nostres propis pensaments...

Àudio: "Myslovitz: Sound of solitude"