La pluja va tornar després de dies sense sentir-la. Ella, en aquest clima tant caòtic nostre, suposa com una neteja de tot. Els carrers, els cotxes, les ments i les persones. Aqueste plujes intermitents i ocasionals semblen tenir una funció netejadora increïble. Ahir acabàven els dies d'universitat fins al febrer i la feina em dona quatre dies per desconnectar. Ho necessito tant...La despedida de parèntesi a la feina es va concloure amb un piscolàvis de tota l'editorial per als treballadors. Al cor del Raval, al Carmelitas, local d'aquest nou 'fashionisme" barceloní. Cambreres d'envejable figura i mirada penetrant. Projecció d'un mar en calma presidint la sala. Multitut de canapés amb formes extranyes i gustos coneguts. El fons de la sala atapeit de 'labradores' d'editorial. Editores, caps, ett's, noies de premsa, de vendes especials, de drets d'autor. Infinitat de noies de cultura refinada, ulleres de pasta, vestits i faldilles de stock baix, somriures més o menys treballats i encants ideals per a aquesta mena de celebracions. Anhels diversos m'aglopen els pensaments. Sento alguna mirada penetrant. Segurament més provocada pel desconeixement que per un desig que demanaria recíproc. Marxo amb les primeres fugues, cansat dels discursos d'homes d'americana i corbata cares i de les converses vanals de got en mà i a peu de taula que aguanta plats amb restes de menjar. La tarda avança desitjant bones festes a persones recentment conegudes. Algunes ja notòriament estimades. Tanmateix no hi són totes. I la pluja m'acompanya cap a casa. Amb aquesta funció de neteja agafo un bus agraidament buit. Cançons de The Housemartins i pensaments nadalencs em porten cap a casa. Alguna pel3licula ja vista reiteradament em porta fins un son llarg i esperat. Gairebé ppuc donar una volta senzera al rellotge. És dissabte, ja. Regna aquest sol tímid tant bucòlic post-pluja. I encara em queden moltes coses per fer...tantes...
Àudio: Grupo de expertos solynieve: Una pila de cosas
No comments:
Post a Comment