diga'm lletraferit...

Sembla que el fred avui ja camia una mica més decidit per aquí. El centre de la city, però, segueix oferint una temperatura més amable que a l'extrarradi. Suposo que són coses de la versió exagerada de contaminació i aglomeració general que pateix aquesta zona. Els meus pensaments també han agafat una temperatura més freda i és una cosa que agraeixo. He pogut dotar-me d'ua mica de pragmatisme i de prespectiva per intentar conjugar tota la informació i totes les sensacions adquirides ahir gairebé per sorpresa. Sensacions que es van transformar en fets més o menys tangibles. Per aquest casos el millor deu ser pedre el temps com a digesitu i deixar assentar les coses. El temps posa totes les coses al seu lloc. Deixar-li fer la feina sense deixar de vigilar-lo. Esperar que tot vagi caient pel seu propi pes, com una ploma dirigint-se de forma armoniosa i elegat cap al sòl. Després d'una dança tranquil·la s'hi dipostia amb parsimònia. Així és com m'agradaria que s'assentessin algunes coses massa revoltades ara.Però per fi és divendres, com deia un "slogan" molt gastat fa uns anyets. Encaro el cap de setmana amb ganes, però ja poso els dos ullets en l'altra setmana. Festa de cinc dies que ja mostra ua cuixa prominent, embolcallada amb un lliga-cames, per la porta entreoberta. Mostrant-se predisposada i animant-me per quan arribi. Tinc moltes ganes d'aquest viatge al nord. Per conèixer, per fi, una terra que he admirat sempre des de fora. Espero descobrir espais, persones i paisatges de nous i donar dimensions renovades a algunes coses deteriorades. Potser una mica de cinema per aquesta nit. Tic ganes d'una mica d'intel·lectualitat de saló, aquella que sembla quedar tant bé. Segueixo preguntant-me sobre perquè canvien les persones. Perquè algunes coses es couen sense que tu no passis per la cuina. Tinc sed de respostes. Potser per digerir masses pregutes...

Àudio: Miqui Puig i Glissando*: 93