Després d'un dissabte amb sopar amb antic a un lloc d'aquells que formen part de la memorabilia conjunta. Cinema en sessió golfa i hores de son fins just l'hora del dinar. I tarda de diumenge amb trobada parroquial al lloc de sempre per veure un irreconeixible mésqueunclub. Vespre preparant l'agenda per a la meva estrena radiofònica d'avui a la nit i tupper amb truita i amanida per dinar a la feina. Després de tot això arriba el dilluns. Com altres vegades m'agafa amb un cansament difícil de reconèixer. Les poques ganes de treballar en una feina que no és la meva crec que té alguna cosa important a veure. Tinc la clara sensació que si aquest matí, enlloc d'anar a l'editorial a fer una feina monòtona, hagués anat a una producora a editar video, a seleccionar músiques per orquestrar imatges o escriure propostes per a guions, el cansament no s'hagués fet present. I la cara que oferia als meus acompanyants al metro hagués estat una altra diferent a aquella ganyota indescriptible. He sortit al carrer esperant aquest fred que tant anuncien i he trobat aquest hivern tropical dels últims dies. Però el cel es presentava gris i encapotat en aquest amtí de dilluns. Era un cel ideal per acompanyar aquest estat d'ànim d'avui. Per marxar a casa en busca d'una manta, de cafè amb llet amb canyella i pel·lícules en blanc i negre. Ni dones guapes he trobat pel carrer. L'alegria que desprenen al no ser-hi desrprén un aire melancòlic al meu caminar. Aquesta tarda espero comprar un parell de coses que necessito de roba. La nova jaqueta ha creat furor. Sentint comentaris després de passar. M'ennnnncanta. Aquesta nit programa. Tinc ganes i un punt de nerviosisme atribuible a les ganes que surtin bé les coses. Demà explico...
Àudio: The Cardigans: Erase rewind
1 comment:
la jaqueta carhartt? sí, és xula! I la de córrer de l'altre dia també!!! ;-)
Post a Comment