diga'm lletraferit...

Fa unes dues nits, en la meva sessió diària de reflexió amb el coixí pensava en el meu moment actual. En totes aquelles coses que pots comptar o descomptar i que acaben conformant una fisonomia dels teus dias. I sorprenent-me a mi mateix vaig arribar a la conclusió de que passo un bon moment. Que estic content amb el que em passa pel cap, pel cor i per sota la pell. Evidentment sempre hi ha cosetes que destorben un possible 'happy land' imaginari. Encara hi ha condicionals poblant les meves terres. I potes que coixejen. Però la balança es decanta cap a la bondat de certes coses, moments o històries. Repassar els successius 'frames' que formen els teus dies i anar-los apilant i adonar-te que et sents bé iarribar a dir que et trobes en un bon moment és una sensació que no sovinteja. Segurament tot passa per les sensacions. Les coses no canvien gaire des de temps recents, però la manera com veure-les sí. Una gran amiga meva em va dir una vegada que no podem triar les coses que ens passen però si la manera com viure-les. Sempre he guardat aquella frase i l'he compartida amb molta altra gent. Precisament aquest matí he rebut un sms d'ella. Feia temps de l'últim. Casualitats? No ho crec...La tarda d'ahir va servir per gaudir d'aquest bon moment. Passeig solitari pel Born. Compro una jaqueta-jersei (el que la meva mare hagués dit 'rebeca'!) impressionant. Molt del meu estil. Faig la parada obligatòria al Xocoa i me'nduc un buscapés de canyella. Penso en un amic amb el que sempre paro aquí quan passem. Espero un altre amic a la Pl. de les Olles i estic una bona estona mirant les balconades. Ja sé quin és el meu pis ideal. Deu ser el 2n 3a...Canyes, patates braves, bromes i rialles amb companys audiovisuals. Ni la petita trobada amb l'autoritat urbana ens desfà el bon rotllo. Torno a casa escoltant Daft Punk i pensant en festes futures. Aquest matí he estrenat la peça de roba adquirida i el somriure m'acompanya. Només s'ha entarbolit quan una company de feina m'ha mossegat l'ego considerablement. Després que una altra companya em digués que modern que anava, la personatge en qüestió m'ha preguntat si havia anat de rebaixes al Decathlon...M'hauria d'haver vist jo mateix la meva cara, perquè li he fet una mirada, només acompanyada amb un 'no' sec, que sembla que l'ha enfonsat una mica a la cadira i s'ha anat fnt petita. En fi...coses d'una altra época...

Àudio: Pecker: Nada es lo mismo