Sunday, January 28, 2007


L'enèssim refredat o gairebé (espero) refredat de la temporada m'acompanya en aquest final de setmana. O principi, potser. Preparo les ganes, les forces i la ment per a una altra setmana. Molt en la línia d'aquestes últimes setmanes. On tot sembla que vagi millor i les coses van fluint sense representar 'loops' apreciables però conferint a la meva cotidianitat existèncial una tranquilitat i una projecció linial estables inusual. Ahir tarda a la ràdio amb l'amic Pau preparant coses pel programa. Començo a sentir una miqueta meu també aquest projecte. Sopar en un d'aquests llocs recentment i agradablement descoberts. Intent fallit de veure Los Tiki Phantoms i etilisme moderat en companyies de dones castellanes, bons amics i algun dissenyador que altre. Unes quantes hores de calma casolana. Amb roba per endreçar i piles de llibres per classificar i posar a lloc. Els Smokey Robinson enlluernant amb notes dolces la tranquilitat de casa. Deixant anar aquella calidesa i aquella classe tant sublim i 'añeja' de les veus negres. A vegades penso que voldria ser negre. Per saber donar una resposta emocional més clarificadora a paraules com 'soul', 'funky' o 'jazz'. Tarda de diumenge i The Beatles m'acompanyen cap a veure el nostre mésqueunclub. Somriures i abraçades i l'alegria de que sembla que tot torna a rutllar. Que el camí es reprén i que tornaràn els vespres de bon futbol a empapar les nostres retines. Sopar de diumenge amb el meu pare, assentint a històries ja sentides però content. Preparo l'agenda i la música pel programa de demà. Espero que ens escolti més gent. Encara que les ganes i la il·lusió seràn les mateixes. Marxo a dormir, que la son fa de mal esperar...

Àudio: Peanut Pie: What is this *original track

17 comments:

Pit said...

Espero que et posis bo!!! Em tens preocupada amb tant de refredat!

Oscar V said...

Gràcies Àngels per preocupar-te, però bo ja ho estic...el problema són els refredat...;.)
La veritat és que aquest any no paro...crec que és el quart que passo. Malgrat siguin lleus de 30 4 dies toquen els collons. M'estaré fent gran???
Petons Àngels

Pit said...

mmm... potser és el tabac? ;-)

Nu said...

sniff... no... el tabac no... snifF!!
Oscar, dix fois trop tard... els caps de setmana no em puc connectar a internet, per lo q no vaig veure la proposta. De tota manera vai canviar de plans, jejej.

Oscar V said...

Deu cops tard...com sempre Nu...crec que la nostra relació es pot basar en aquesta encertada expressió...
Espero que algun dia anem a l'hora...
I quins plans vas fer al final, punyetera???

Pit said...

T'he escoltat aquesta mitjanit, amb ma germana al costat...
I ella també diu que la teva veu sembla la de l'Òscar Dalmau. Que cal millorar la locució, que és una mica desganada...
Tens una de les veus masculines més maques que he sentit en directe.

Pit said...

La meva crítica només pretén ser constructiva..., per dir-te que n'hi ha prou amb aprendre com fer-la servir i segur que arrases.

Oscar V said...

Doncs gràcies per la crítica...de veritat. Però ara mateix no caic en qui és l'Òscar Dalmau...i lo del to monòton ja m'ho diuen sempre però encara que no ho sembli ja ho he anat millorant. Tot és qüestió de donar-hi hores i ganes...i començo a creure'm això de la veu perquè últimament m'ho diuen molt!
així que gràcies a tu i la teva germana per escoltar-nos i espero que no ho deixeu fer els pròxims dilluns...
Un petó!

Pit said...

És un que feia problemes domèstics amb el Fuentes i, si no m'equivoco, era la veu de Caçadors de Bolets.
Us vaig escoltar només una estoneta..., és un programa una mica caòtic! ;-)

Nu said...

Jjeje, anar a veure Little Miss Sunshine i purejar. Gran pel·lícula, de les que et fan sentir com quan mires Full Monty. Així agredolça...
Jo no et vaig poder sentir snifff ja van dues... Dir que tens una veu genial no et serà pas nou jejeje però és de les que se't claven endins. Muhs!!

Oscar V said...

M'ha semblat entendre que la meva veu és de les que se't clava endins???
Això com es suposa que m'ho he de prendre?
Petons refredats

Anonymous said...

Els Smokey Robinson?? Cuantos Smokey Robinsons hay? Yo solo conozco uno...

Oscar V said...

vaja...un anònim amb ganes de deixar-me en ridícul...doncs no sé si és un solista o un grup...però a la portada del disco són uns quants i tenen col·laboracions.
Es tracta d'un solista, apreciat anònim??

Anonymous said...

Te sientes ridículo? Pues no era la intención, pero es que eso de "els Smokey Robinson" me ha dolido en la vista... Q tal suena "els Prince" o "els Michael Jakcson"? bien bien no.
Sí, Smokey Robinson es una persona, aunque haya pertenecido a un grupo o haga colaboraciones. Para estos casos hay una página que va bien www.google.es
Suerte

Anonymous said...

*Jackson

Oscar V said...

Gràcies *Jackson...espero que algun dia sàpiguem qui ets...
Merci per l'aclariment, la veritat és que no ho sabia i pensava que es tracatava d'una formació de Motown i no d'un cantant solista. Ja vaig fer ús de Wikipedia per assabentar-me'n...no em va caler google...
Una abraçada!

Anonymous said...

De nada