diga'm lletraferit...

M'he adonat de la meva dependència del pc i d'internet. Tinc el pc de casa en estat de coma induit i no si quan es despertarà, i ni si ho farà...Em rebenta no poder mirar el correu, no poder escriure, no poder actualitzar el blog, ni consultar històries, ni fer la meva agenda. Sort de la feina i de les hores robades...I m'ha arribat a angoixar tímidament aquesta sensació de dependència artificial i virutal que mica en mica s'ha anat apoderant de mi, gairebé sense donar-me'n compte. Suposo que són efectes mimètics dels temps que còrren i em deixaré portar com la majoria de companys. Cadascú amb la seva pastanaga i anar fent. El pare ha marxat de viatge i serà quinze dies fora. Adoro la vida solitària. La manufactura pròpia d'horaris i ritmes em suposa un benestar difícil de calcular. Es preveuen algunes activitats lúdico-erótico(espero)-festives durant aquests dies. Ja els aniré informant. Per fi sembla que comença a amainar el meu refredat quaternari. Aquest matí ja m'he llevat amb una anyorada sensació de lleugeresa. Aquesta tarda cafè amb aroma de Raval amb companys futurscomunicadors. Abans visita a una botiga especialitzada en series limitades de bambes a veure si trobo el que busco. Ja estic desitjant cobrar per un jersei adidas retro que tinc vist. I el vespre, sense pc a casa, gaudiré del nostre mésqueunclub en un dia d'aquells que fa olor a bon futbol. Podré anar a dormir sense haver de baixar la música i llevar-me sense fer soroll a la dutxa. Ja en tinc ganes. Però quan hi penso em venen al cap frases com 'no tendrás casa en la puta vida'. Tinc moltes ganes de moltes coses. Algunes més que altres...

Àudio: The Beatles: Mrs. Robinson*cover Simon & Garfunkel