diga'm lletraferit...

Avui seria un bon dia perquè em vinguéssis a buscar a la feina. Per després d'agafar aire i encendre un anhelat cigarro trobar el teu somriure eclèctic. Donar-me un petó suau al coll i mirar-me càndidament. Com si d'un pla sagital essencial es tractés. Avui seria un bon dia per agafar-me de la mà i treure'm del cap aquesta idea de que tinc ganes d'estar sol. Convencem que la teva companyia provocarà benestar enlloc del rossegament sentimental de la solitut pretesa. Avui seria un bon dia per prendre cafè amb llet en tassa a terrasses climàticament estupefactes. Parlar d'aquesta feina que em cansa. De les coses que podrien anar millor. De projectes i esperances. I de nosaltres. Segurament en aquest ordre d'importància creixent. Avui seria un bon dia per delegar una mica d'aquesta desidia envolcallada de cansament consumint cultura. Un llibre imprescindible que espero poder comprar aviat, un parell de cd's que crec em calen de Jack Johnson i Maceo Parker. Comprar paper de regal estilístic i una mica de formatge fresc per sopar. Tarda de feina cassolana amb calma i música de fons. Acabar d'arreglar l'ordinador, en la mesura que la meva ignorància informàtica em permeti. Vespre de manta, sofà i alguna pel·lícula que tingui més de vint anys. Que suposa un sinònim de qualitat. Com les dones. Espero poder dormir avui més de cinc hores per allunyar el cansament, els condicionals i aquella sensació de mal cos. Com diu la saviesa popular espero que el dia de demà sigui millor que el d'avui. Avui seria un bon dia...

Àudio: La habitación roja: Sofá