diga'm lletraferit...

Últimament els 'flogs' són una mena de distracció diària de temps per reciclar. Amics, coneguts, saludats, admirats, artistes, noies boniques, sortides i gent extranya. Potser és aquesta sensació de robar-los un poc d'intimitat de forma condescendent. Potser són les ganes de conèixer persones que no coneixes. Sempre va bé situar la ment en paratges propers però llunyans. Tanmateix, no puc sofrir aquesta mena de gent que sembla que el divendres se'ls obri un alè de vida, irremediablement. POR FIN ES VIERNES, HOY FIESTUKI DE LA GÜENA!!!!!!!!!!!!!! És quan llegeixo aquest mena de frases que els ulls prenen un to proper al blanc complet i l'escuma treu el cap sota la comisura dels llavis. És part d'aquesta vena meva amb tints dogmàtics i que defuig racionalitats tant típiques meves. Tant agrada alguns i tant exaspera d'altres. A mi m'encanta. Fins i tot crec que amb cinc enes. Doncs sí, és divendres. Però per mi, avui, sense un horitzó nocturn massa llarg. Poden les ganes de sucs de fruites en convinacions impossibles, lectura, i poder prendre una mica de prespectiva. Ja he penjat el pòster dels Beatles per poder honorar-los de tant en tant. També vaig penjar un d'aquests cartells d'obra confiscats i que dona un aire juvenil que ja no sé si em pertoca. Potser sí, encara que ja no escolti Blink 182. Ahir a la tarda bones companyies amb, ja, tallat amb gel al carrer Xuclà i cervesa catalana a l'IT cafè. Sarah Cracknell desprenent la seva dolça veu de tornada a casa. El cap en llocs llunyans i en noies properes. Avui porto camisa. M'han dit que el blau cel em queda molt bé a la cara...

Àudio: Los Brincos: Lola