*captura.org/fragment 'música per a camaleons' preguntes al cap. il·lusions a la butxaca. estilisme envoltant-me i cigarrets múltiples fora l'editorial. la noia correctora segueix sent la més bonica del lloc, amb diferència. però ja em mira amb certa condescendència. mai he sapigut dissimular les meves mirades golafres. bones notícies que espero demà m'expliquin. bromes a peu de recepció i cançons dels housemartins a l'i-pod mentre espero que s'escalfi l'aigua per al te. trucades que et desperten un somriure i nous fons de pantalla amb una caricatura de Marvin Gaye com a protagonista. camino pel carrer montalegre sota el sol implecable de la tarda i sento un fort cop. una dona gran ha caigut i uns quants correm a socòrrer-la. apareixen dos metges. es diu Rosario i esta aturdida. no hi veu i per això sempre cau. només demana que l'aixequem i li donem el bastó. sense saber gaire on va i després de dir-nos que no hi ha ningú a qui avisar marxa desconcertada. quedem els dos sanitaris i jo formant un trianhgle de tristesa. m'emociono i m'ensopeixo amb les cotidianitats a les que sovint donem l'esquena, voluntàriament o no. un bus reflexa el meu polo blau cel d'avui i aquesta imatge meva. demano foc a una dona i penso en la calor. en el festival d'aquest cap de setmana. en la dona que m'hi acompanyarà. en condicionals i les ganes de. poso el primer disc de Maxïmo Park al arribar a casa per ambientar-me. sona que trona, com diria el meu amic radiofònic. segueixo tenint ganes d'explicar moltes coses. només espero que arribi el moment...
Àudio: Karlheinz Storckhausen: Etude (1952)
No comments:
Post a Comment