diga'm lletraferit...

una entrada a destemps engega tot el procés. testosterona a dojo i mascunilitat de baix 'standing'. alguna empenta, l'imbècil que fa mofa de parlar en català i tothom intentant justificar que ha perdut els nervis. segurament els partits de costellada no serien el mateix sense aquestes coses. ho prenc com quelcom més de la parafernalia. dimarts de cansament, son i músculs adolorits. sents la falta d'hores de son abraçan-te incomodament. quan a les quatre de la tarda ja has completat el límit semi-raonable de cafès te'n adones. em truquen per dir-me que m'han tocat dos abonaments pel primavera sound. la meva interlocutora somriu quan responc amb un inusitat 'no fotis?'. gaudiré d'eclecticisme d'etiqueta, de música per lo meu i de candidesa desbordant. repasso apressuradament el cartell. només sé l'imprescindible de veure els Wilco. també m'agradaria descubrir en directe Los Planetas, Sr. Chinarro, Standstill i algunes propostes més. Per al tard reservarem la música negra amb tocs humorístics de Dj Yoda i el techno d'Umek si s'estila. tarda de remenar discos de segona mà. més com a entreteniment que com a finalitat de despesa. un disc dels indies granadins, un altre del segon grup que vull descobrir en directe i el de Velvet Undergorund & Nico. per la banana, per la mà de Warhol i perquè s'ha de tenir. més tard gaudeixo de tardes de sol en companyia de mirades clares banyades per tramuntana. aigua amb gas amb gel i converses sobre la taula. saludo antigues companyes universitàries de gruixuit 'background' lúdic compartit. i torno a casa amb una fresca inesperada. que ajuda a donar incertesa a tot el que m'envolta últimament. ara Izzy Stradlin i Brian Wilson a l'i-pod...

Àudio: Los Planetas: La cara de Nikki Lauda