diga'm lletraferit...

*regal del meu amic locutor...me & 'segovia style'

Dormir gairebé set hores seguides ajuda. Despertes amb aquella agradabla sensació del cos relaxat, i la ment suficientment preparada per absorvir certs sentiments. Que certa dissenyadora posposi el seu dinar una estona per dur-te a fer un cafè ajuda. Veus sentiment en la seva mirada, com a resposta a les teves paraules. També una mà a l'esquena i aquella brutal sensació de recolzament físic i espiritual. Trobar certes rialles com a resposta a les teves súpliques sarcàstiques ajuda. Et sents amb ganes de construir rialles al teu voltant. Que la teva amiga d'ulls blaus i castellans a parts iguals et demani com estas, amb fefaent interés, ajuda. Una foto bonica amb ella, regalada pel teu amic locutor i parella seva, sembla que no, però a mi m'ajuda. Veure que certa noia tingui el rostre especialment lumínic ajuda. Llegir paraules sobre l'ànima i els prejudicis mentre sonen The Byrds ajuda. Escriure sobre persones que trobes a faltar també. Sobretot quan és quelcom que et costa especialment. Llegir comentaris aquí de persones imporants per tu, ajuda. Tot juga, per bé i per mal. Segurament certes coses en altres circumstàncies tindrien altres connotacions. Però tot plegat forma part del joc, i l'únic que faig és acceptar les regles. Avui vesteixo amb abundància de verd. Segurament no sigui una casualitat. Esperava veure na Sègolene més per televisió, però no podrà ser. Haig de retornar el prèstec de 'El acorazado Potemkin' sense haver aconseguit veure-la. La classe d'ahir de llenguatge audiovisual va ser realmint didàctica. Quin plaer és rebre certes classes magistrals. Tinc moltes ganes d'escriure. Sembla que tot va bé. Sí. Don't worry.

Àudio: Steve Miller Band: Take the money and run