diga'm lletraferit...

A les curses d'atletisme de distàncies mitjanes, quan un corredor arribar a la meta acostuma a posar el cap endavant i els braços extesos, per avançar la seva agònica arribada. Aquesta imatge, que sempre m'ha frepat, em recorda a mi mateix intentant arribar al final de la setmana. El cansament se'm reparteix pel cos i s'acomoda de manera força descarada. Poques hores de son i de descans que em fuetejen. L'altre dia vaig comprar uns nous auriculars pel meu i-pod. Els vells van morir i els he reemplaçat per uns altres que sonen exageradament bé. Carrego nova música amb Jarvis, Miope, The Whitest boy alive o Sidonie. Algunes melodies em fascinen. Ahir passo la tarda amb gust de mel als llavis i intentant fer de lladre amable. Celebro que certes mirades tornin a ser més amables. Una de romboidal m'acusa ( o no ) de tenir una mirada lasciva. Jo em faig el despistat, com sempre. El suc de cibada s'apodera de part del meu enteniment. Mica en mica el somriure se'm afluixa i el pensament s'escalfa. Sopar grec a una terrassa del Born amb el meu amic radiofònic. Sempre orquestra la meva arribada amb un sonor 'respect to da rasta', i m'agrada. Camaraderia i cultiu de l'amistat. Accepta de bon grat una proposta que m'il·lusiona. Passeig per la Ribera amb noves cares conegudes i estimades. Últimes xarrupades amb gust de cibada i tornada cap a casa amb el meu amic del nord i futura joia de l'staff blaugrana. Coses, àpats i mirades per avui. Dinar amb famílies alienes que sents una mica teves. Curs de muntatge i sopar amb la família pròpia. Tinc ganes de veure als meus futurs nuvis preferits. El meu trajo esta a punt de caure. Per avui camisa per a aquell 'look' descuidat o no. La versió 'ranchera' de Segundo Premio de Los Planetas que fa Miqui Puig & CE a Miope és tremenda. Segueixo tenint debilitat pel coll de certes dones...

Àudio: Sidonie: Fascinado