Avui em permeto una mica d'egologia autòctona. Perquè m'encanta aquesta fotografia. Perquè tinc el guapo pujat. Per ensenyar les noves ulleres i la meva classe als plats. Per fi avui he tingut 'Miope' entre les mans. Una bonica col·lecció de cançons, pop, el·legància i de coses que voldria arribar a adquirir algun dia. He arribat a casa i he vist gairebé tot el DVD sencer, extres inclosos. Raül Moya deu ser un dels millors guitarristes del país. Helena Miquel una de les dones més càndides. I el mestres, doncs això. Començo la setmana amb cansament acumulat després del cap de setmana catàrsic. Necessito dormir més de 7 hores seguides. Gaudeixo del programa de ràdio, amb els regals que en Pau m'envia en forma d'ones hertzianes. Una maravella de The Flaming Lips i una obra monumental d'Arcade Fire. Frueixo escoltant la meva secció. He de reconèixer que m'agrada llegir-me i mirar-me. Un altre cop. M'alegra veure jugadors francesos preciosistes que venen al nostre mésqueunclub. Ja veig tardes de boca oberta i exaltació de. Aquest vespre he jugat partit amb els nois. Hat trick i aquella vermellor escocesa a la cara. Certa noia de nom exòtic em felicita per la meva escriptura i m'emociona. Fa una estona escoltava l'LP de The Whitest Boy Alive. Enginyeria electropop de l'escola 'nordisk'. Joia per les oïdes. Una mica de lectura, Jarvis cantant i flirteig amb el coixí. La miopia, més que una manca visual, és una manera distorsianada de veure la realitat. Per tant sóc miop i activista...
Àudio: Miqui Puig & Conjunto Eléctrico: Mi amor miope
No comments:
Post a Comment