Necessito matins de llençols als peus, mirar l'hora i girar l'esquena. Aguantar l'inici del dia recolzat al coixí. I potser una mica de lectura dels contes de Capote. Potser algún disc de Curtis Mayfield o Marvin Gaye. Necessito parar una mica. Masses poques vacances en els últims anys. Deixar enrera dilluns com el d'avui. D'agre record després de viure una hora amb la mel futbolística als llavis. Per acabar treient una mica d'aquest 'hooligan' que porto dins. Opi per al poble, ja sé. Dilluns que milloren en presenciar la imatge de princesetes que porten somriure i faldilla plisada a conjunt, avui. Compartint dinar amb ella i empassan-te les ganes d'abraçar-la perquè la veus trista. Dilluns d'apuntar cançons en un paper. Melodies que em ronden el cap. El meu amic amant del techno m'ha proposat fer de parella de plats. Serà al novembre, a les festes del meu segon barri, tancant sessió. La il·lusió és enorme i les prespectives també. Dilluns de comprar ulleres noves, per fardar d'estilisme i de miopia. Les mirades miops sempre han estat molt més eròtiques. Tinc ganes de camises noves. De tirants juganers i petons a la comisura dels llavis. De havaianes als peus i escuma de cibada al cap. De l'electrònica amable d'Erlend Oye, de 'break beat' i de 'northern soul' d'Edwin Star. Tinc ganes d'amanides i migdiades XL.
Dilluns de i de tenir ganes de...
Àudio: The whitest boys alive: Burning
No comments:
Post a Comment