diga'm lletraferit...

Potser massa aviat per engegar el dia en un dia festiu. Noto que cada vegada em calen menys hores dormides. Cosa de cícles o, fins i tot, èpoques. Un tassa de cafè amb llet, el cendrer esperant visites, Camera Obscura destilen 'scottisch pop' des de l'àudio i els pulmons recordant-me algun excés d'aquest cap de setmana. Boniques imatges a la retina i aquella sensació de benestar, que es barreja amb altres coses, però amb la que et veus capaç de dir que estas bé. Nits de Primavera molt gaudides i conformant alguna postal de tall rectangular. Dissabte per la tarda rebo un sms del meu amic radiofònic on diu: 'Primavera. Rastes amunt. Pop. Mirades romboidals. Copes. Txapes.Topos. Indies. Sexy. Eclèctic. Rock. Fans. Pitis. Bailoteo. Polos a ratlles. Les ratlle d'en ****. Sound'. Ell sap què diu i perquè ho diu. Llicències duals que m'envia i jo entenc, per a mi. Sense saber-ho resumeix molt bé algunes coses i nits. Maxïmo Park sonava de fons mentre prenia els primers whiskys de marca blanca començàven a desfer la lògica estomacal. Sinceritats que agraeixo i comparteixo. Los Planetas arriben puntuals com demostren que no deuen ser el que era. Massa aflamencats i massa mediatitzats, potser. Dos temas d'aquells imprescindibles salven el concert. També el salven aquell perfum novaiorquès que fa que em desfaci, uns llavis que clamen portar el control i aquella mirada que la veig a tocar i encara sembla més romboidal. Dissabte de poques hores dormides i cos tullit. Cançons al cap i sensacions cutànies que se'm reviuen. Nit primaveral extranya amb rareses. Reprimir certes coses i impulsos és de les coses que pitjor se'm donen. Sonic Youth donen canya i la rossa baixista dóna classes d'elegància. Cervesa per al meu estòmag adolorit. Somriures osonencs que agraeixo conéixer i els Wilco regalant una d'aquelles classes magistrals que t'abracen. Melodies esferiques de preciositats exquisites. Mirades que parlen i diuen moltes coses. Segons pendents que s'acumulen. Torno a casa amb ànsies tremendes de llit. Mecanismes mentals per compliar certes coses. Ha estat una bona primavera, però tinc ganes d'estiu. I sí, com diu una de les meves cançons de capçalera, tot va bé (de moment)...

Àudio: Wilco: Pot kettle black