La finestra entreoberta del despatx deixa entrar una brisa nocturna sumament agradable. També permet escoltar el petar dels petards. Són festes d'aquest barri meu inici d'extrarradi i que tant estimo malgrat moltes coses. Sobre la taula reposa un llibre de Robert Dimery que entenc com una bíblia musical i del que m'ajudo per preparar el guió del programa de demà. Divendres gaudeixo de fideua als barris alts de la 'city'. Amb l'entranyable família del meu amic radiofònic, que m'acull fent-me partícep de bromes internes que somric. L'àvia Rosa sempre dóna les gràcies per tot, i això la fa terriblement afable. El son em venç al sofà de la sala d'estar. Baixo a Gràcia i prenc aigua amb gas i gel en terrasses farcides de 'punks' amb candaus al nas i excès de res al cap. En companyia de dues antigues que segueixen tan boniques i que em fan moltes preguntes. Malauradament tinc menys coses a explicar de les que voldria. Ullades al mòbil infructíferes i sopar familiar en un d'aquests restaurants d'intenció moderna. Menjo 'tataki' de cèrvol i gelat de 'cookies' amb 'amaretto'. Dissabte em porta a concerts d'amics envoltat d'amics. Suc de cibada, cultiu de l'amistat. Cloent la nit amb un concert d'una d'aquestes bandes amateurs on el cantant es droga i porta ulleres de mides inhumanes. Després excerint de 'dancer' en bona companyia amb temes de New Order que deixen aquella màgia tant 80's sobre el terra cobert pel confeti. Demà una altra setmana. Coses per fer i, potser també, per desfer...
Àudio: Tori Amos: Cornflake girl
1 comment:
Verge santa...!(com dirien alguns)
Quines pintes!!!jeje
pel proper sopar o dinar familiar et tocarà a tu triar restaurant...sperem q aquest cop sigui modern d veritat...
Post a Comment