diga'm lletraferit...

Les agulles del rellotge formen un angle recte gairebé perfecte. Matinada de dissabte adobada amb aquesta calor, ja, tan típica d'aquí. Torno del cinema. Després de la productivitat escassa del meu cel·lular, de plans anulats i silencis esperats. Anava sol. He triat una pel·lícula que tenia ganes de veure, 'La soledad'. Era l'última sessió i era l'única persona de la sala. Els elements han acabat conformant una casualitat. Les imatges eren cotidianement belles. Ritme just i la polivisió suposa una manera encertadíssima de plasmar històries. M'he emocionat visceralment amb la pel·lícula. Una llàgrima m'ha sorprés a la galta dreta. L'he deixat arribar fins al coll. Històries diàries que t'arriben amb violència, a capes on tot fa mal. Una altra pel·lícula, a casa, m'ha fet veure la necessitat de llegir un parell de llibres d'Irvine Welsch. 'Trainspoting' té una de les millors BSO que he sentit mai. Em fascinen les històries de la Gran Bretanya industrial dels 80's i principis dels 90's. Aquesta tarda he comprat 'havaianes' noves i la meva colònia preferida. Converses telefòniques llargues que em regalen somriures i respecte per la meva interlocutora. Apuro la setmana amb records del concert de Dorian de dijous. En la bona companyia i en la agradable coherència de l'electro-pop. Divendres nit passo una bona vetllada amb antics universitàris. La teva presència suposa un respecte per a ells que agraeixo. Certes imatges projectades des de 35 mm segueixen a la retina. Tinc son. Però segueixo donant certes voltes a certes coses...

Àudio: The Housemartins: Think for a minute