diga'm lletraferit...

* 'egolog' dimension...

una altra nit d'insomni. crec que han arribat a tocar les tres. dormir quatre hores mal contades no és una bona forma d'encara un dia. i encara menys quan a mig matí cau una pluja inesperada que no recordes haver demanat. penso que la culpa de les meves nits de voltes sobre el matalàs es deuen a les migdiades XL i a la poca activitat post-feina que desenvolupo aquests dies. la tarda d'ahir se'm presentà molt lànguida i sense ganes de res. després de dormir, cafè davant la pantalla i converses virtuals amb boniques dissenyadores de la Plana que t'expliquen sentiments dels bonics. absorveixo a la tv imatges sobre el jove futbolista que mor. em colpeix sobremanera, sobretot quan penso en què és (era) un any més jove que jo. plats per fregar a la cuina i el meu cos sense estímul. baixo tan sols al capvespre, al bar més decent que hi ha al meu carrer, per comprar tabac. prenc una aigua amb gas i el cambre em regala una 'empanadilla'. quan vaig a pagar me'n adono que li he donat els diners justos, sense propina. ha estat un gest inconscient i m'ha fet pensar. la nit arriba i a la pantalla 'pi' d'Aronofsky, director de la monumental 'requiem for a dream'. potser no era un bon dia per obrir la ment a aquesta mena d'històries. moltes coses em deuen haver quedat al tinter. tanmateix, la sensació d'angoixa que es preten mostra traspassa els límits de la pantalla i de quina manera. després ja, herbes, lectura i onanisme per intentar dormir ràpidament. però les tres coses, potser, ja no aconsegueixen fer-me efecte. ni com placebo, tan sols. no vull hores nocturnes per a poder pensar. no em fan cap bé. certes mancances em rosseguen últimament i donar-me hores per pensar provoca que acabi veient espirals arreu...com el protagonista del film...

Àudio: Chico y Chica: Lady Olé