diga'm lletraferit...

*el que queda entre el teclat i la pantalla del pc, a l'editorial
notes a mà, post-it, edding, un caganaer i una postal ben dissenyada...


Crec que el rellotge deuria marcar les dues de la matinada quan he aconseguit adormir-me. La meva finestra i la transversal de la meva habitació obertes per intentar fer còrrer una brisa que no hi era. Escapades mentals per intentar conciliar el son. Vàries pipades, herbes per dormir i lectura. Res de música per intentar endinsar-me en el silenci que presidia la casa. Quan no aconesegueixo conciliar el son procuro no mirar el rellotge, per no entrar en el autodestuctiu exercici de comptar les hores que falten per llevar-te. Finalment, com passa el 99% de les vegades, les coses han caigut pel seu propi pes i m'he adormit. Les coses semblàven una mica més amables aquest matí. Una samarreta morada, la visió dels cereals remullats en la llet i les boniques cançons del primer disc de Le Mans per engegar. De camí a la feina TV On The Radio i les cançons/himnes d'Arcade Fire. Certes mirades amables m'endolceixen. Els diaris, com sol passar, no reporten bones noves. Certa dissenyadora em regala unes 'Jasmine sticks' portades del seu viatge a Tunísia. Fan una olor molt agradable. M'han dit per dues vegades que faig cara de son. Bones notícies laborals en forma de contracte i d'horari a la europea. Bé. Ahir no hi havia mozzarella al supermercat. Vaig comprar cinc préssecs, quatre platans, tres bosses d'enciam, dos pebrots i una albergínia. Pasta fresca i salsitxes especiades. Sopar a quatre a casa del meu amic periodista, teixint comentaris de sexualitat delictiva. Realment, quan es junten més de tres homes sempre apareixen dones, futbol i motor. No es que em faci sentir malament, la veritat. Cal veure la manera de dir les coses de cadascú, però. Aquesta tarda recullo el tratje per a la boda de la meva germana. Vull comprar alguna camisa. Tafanajaré aparadors mentre miro de reull les mares pijes que carretejen cotxets i faré veure que no veig la botiga de discos. He obert l'últim suc de taronja i no me'n havia adonat. I sí, la cançó no és gratuïta...

Àudio: Wilson Piquet: She's lookin' good