ultrapassar la línia groga suposa donar un pas més enllà. no tan sols és desatendre les indicacions reiterades d'una veu enllaunada a les estacions de tren, ja sigui a parma, a reggio emilia, a bologna o a milano, sinó que és avançar alguns passos a mà dreta i aprendre a capbussar-se en la naturalesa de coses i persones. itàlia té encant, no resulta en va viatjar-hi per tercera vegada. la bellesa de les coses és pura i bruta. posseeixen una cultura i una idiosincràsia peculairs. farcides de xovinisme, masclisme i miopia políglota. però l'encant s'hi presenta en racions i racons als que cal d'atendre. atentament. dies de desconnexió al nord italià per recarregar una bateria que pampallejava últimament. seure en terrasses amb una birra o un shakeratto espumós. i fer-ho a la marroquina, de cara al carrer. per entendre l'essència i atipar-te de saviesa popular. visitar un amic que ara és fratello, tal que així et presenta a les seves amistats. riure recòrren a trenta velles bromes. prendre infusions exòtiques entre boirines de fum mentre l'albor s'escola per la finestra. sentir blasfemiar a déu en intervals de quatre minuts. ballar a discoteques pintoresques mentre desplego un deplorable anglès i un incipent i macarrònic italià. apreciar les llambordes de la piazza san prospero. passejar amb dones bulgares. escoltar napolitans que diuen venerar el futbol del teu equip. o no avergonyir-te per regalar mirades golafres a les dones bolonyeses. coses per fer a petites ciutats llunyanes un dia entre setmana. per tornar a casa i enyorar ja aquells bonics migdies i matinades.
àudio: roberto vecchioni: voglio una donna
3 comments:
Bonica crònica.
Felices reencuentros, pues!
=)
pel viscut i per l'escrit, per allò sentit i per allò imaginat, pel rigut i el lamentat, per tu, per mi... que per sempre més ens manquin els dies de pizza i roses, fratello.
amor, molt d'amor.
Post a Comment