diga'm lletraferit...

cincs i uns. que fan dilluns. samarreta blanca i esquena cremada. pel sol del sud de capdesetmana. el canell esquerre lliure d'agulles i minuteres. sorra als peus i tovalloles de colors. reposant els braços sota la nuca i dibuixant figures impossibles a la sorra. sentint l'esponjositat del temps quan aquest no mana, simplement acompanya. mugrons del tamany d'una galeta passegen pel davant; amb poca afluència, però. la ciutat és poc amable per les tornades. dues dones negres es saluden a la parada de l'autobus. jo miro la tira de les sandàlies i acomodo els auriculars. hornby de nou per la lectura i tardes de migdiada obscena. un carraspeig i sentir la fredor del terra sota els peus nus resulta agraït. exageradament. tarda de compra de discos, com les d'abans. un bonic recopilatori pel 50è aniversari de la stax, un the best of earth, wind & fire, el preciós disc de les pepper pots (el barnús per regalar-lo a les tres cantants no va inclòs), i el disc d'homenatge a sideral publicat sota la marca de leire. un grapat de cançons pop cantades en castellà. amb un so precipitat però molt estomacal. porta un bonic llibret interior, amb les lletres de les cançons. escrites sense majúscules. algún dia parlaré sobre l'agradable lectura de l'escriptura sense majúscules. encara que no sigui demà.

àudio: leire: las canciones tienen nombre (nadie es mejor que nadie)