*demà serà un altre dia. amb cafè per escalfar.
via chicago, jeff tweedy apereixia a l'auditori seguit dels cinc músics que l'acompanyen. plegats formen una cercle virtuós de pop i folk nord-americà. la solitud de la butaca es convertí en una avantatge per deixar anar el meu gaudi personal. vaig procurar capbussar-me en aquella harmonia magnificent i aparcar l'ansietat més real. el repicar dels meus peus i mans pot donar fe de que ho vaig aconseguir. fins i tot quan van sonar els dos primers acords de 'jesus don't cry'. i l'estomac va alçar-se de cop. com el gos que, amb la llengua fora, suplica li llencis la pilota tot estirant el cos. però ahir la cançó era per mi. la tornada i les entradetes. la melodia esponjosa. aprenent aquella lliçó sobre la propietat personal de les cançons després i malgrat de. dues hores després em posava de peu per aplaudir aquell regal de litúrgia musical. era real. palpable. com la solitud. com els records. com els divendres de pop i pinyols de cirera. amb migdiades que et marxen de les mans. i reflexions sobre la terapèutica del cinema que t'emportes al llit. com la por i les ansietats. però si no ho han canviat, demà serà un altre dia. amb cafè per escalfar.
àudio: wilco: impossible germany
3 comments:
no. no ho han canviat, demà serà, inevitablement, un altre dia...
que sigui un dia ple d'amor, germà!
Va ser un bon concert. El millor dels seus que he vist.
I jo em quedo amb Impossible Germany com a catarsi, tot i que sentir At Least That's What you Said em va fer tremolar...
Che bella e' questa tazza, che bravo e' questo Oscar:) Poly-lingual, nature-friendly, mitico...In una parola - GRANDE:-*
Ma sai, che io volevo prendermi la stessa tazza da internet...Sei tanto bravo:)
Grazie per il comento sul blog, btw;)
Baci e abbracci :)
P.S. Don't stay up late e fai buono:P
Post a Comment